Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València (1920-22). Diputat a les corts constituents de la Segona República (1931), fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux. L’any 1934 (28 d’abril — 1 d’octubre) fou president del consell de ministres en un govern de transició. Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després col·laborà en la resolució del plet. Cessà per pressions de la CEDA i fou immediatament ministre d’estat. Dimití per les acusacions de feblesa en els fets d’Octubre al Principat i a Astúries. S'exilià el 1936.