i Paul Anthony Samuelson | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paul Anthony Samuelson

economia econ
Economista nord-americà.
Gary, Indiana, 15 de maig de 1915 — Belmont, Massachusetts, 13 de desembre de 2009

Graduat (1935) a la Universitat de Chicago i doctorat (1941) a la de Harvard, tingué com a mestres J.A. Schumpeter i A. Hansen, entre altres. Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions (1951 i 1961, respectivament). La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis (1947), una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’alguns teoremes de la física i de la química, especialment el principi de la llei de desplaçament de l’equilibri o principi de Le Chatelier. També fou autor d’un manual d’economia molt conegut, repetidament reeditat, Economics: An Introductory Analysis (1948). El seu treball, que posà els fonaments del neokeynesianisme, ha estat qualificat de “gran síntesi neoclàssica”. Estudià igualment el camp de la teoria dels jocs i la programació lineal (Linear Programing and Economic Analysis, 1958, amb R. Dorfman i R.M. Solow), l’economia del benestar i l’anàlisi de la dinàmica econòmica. També desenvolupà models per a explicar el comportament dels agents econòmics i dels consumidors. Fou conseller dels presidents J.F. Kennedy i L. Johnson. El 1970 rebé el premi Nobel d’economia. La seva influència fou importants en economistes de generacions posteriors com ara R. M. Solow, J. Sitglitz, R.C. Merton o P. Krugman.

Llegir més...