i Sanaüja | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sanaüja

Vista general de Sanaüja des del turó on s’aixeca l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi de la Segarra.
Població: 
457 h
[2009]
Extensió: 
33 km2

Situació i presentació

El municipi de Sanaüja, de 32,99 km2, és al NW de la comarca. Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs (les Cases de la Serra) i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda (Noguera).

El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós (ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda). A ponent el termenal passa pel tossal de Sant Miquel (562 m), a septentrió corre en part per la rasa de Pujol i per la riera de Sanaüja, sobre la plana dels Bullons (582 m). Aquesta riera al mateix límit la rasa de Pujol, i dintre del municipi les aigües del barranc de Malgosa. A llevant el termenal passa per Pedrafita (672 m), i a migdia, per uns turons que oscil·len entre els 491 i els 521 m.

El municipi té com a únic nucli habitat la vila de Sanaüja, que n'és el cap. Prop de la vila passa l’antiga carretera comarcal C-1412 entre Calaf i Ponts, amb la qual enllaça la que va a Guissona.

La població i l'economia

La població de Sanaüja (sanaügins), segons el fogatjament de vers l’any 1380, era de 104 focs. El del 1553 n'assenyala 176, i el del 1718, 555. El 1860 hi havia 1 553 h, que el 1900 havien baixat a 1 006 i el 1930 a 1 004. L’any 1950 hi havia 823 h, el 1970 n'hi havia 573 i el 1981, 511. Durant la dècada del 1990 la població es mantingué força estable, i només es detectaren lleugeres oscil·lacions. El 1991 s’enregistraren 468 h i 453 h el 2001. Els primers anys del segle XXI la població va créixer lleugerament (464 h el 2005).

L’economia del terme es basa en l’activitat agrària. La gran majoria de les terres són de secà i ocupades principalment per cereals (ordi i blat). Hi ha també claps d’ametllers, oliveres i vinya. Al regadiu, que ocupa molt poques terres, es fan hortalisses i arbres fruiters (perera). La ramaderia, que té un pes important, se centra sobretot en la cria de bestiar porcí, aviram i oví. Se celebra mercat setmanal els diumenges.

La vila de Sanaüja

Aspecte de les restes del castell de Sanaüja sobre el poble
© CIC-Moià
La vila de Sanaüja s’alça a l’estreta vall de la riera del mateix nom (a 409 m d’altitud), al peu del castell, envoltada a banda i banda per les elevacions de Rocabandera (530 m), a ponent, i el Torrent de Fara (586 m) i de Cantaperdiu (520 m), a llevant. El nucli vell de la població era emmurallat (de la muralla i fortificacions, reformades al segle XVII, es conserven en algunes cases llotgetes i matacans, a més d’algun portal que hi dóna entrada) i d’estructura aproximadament circular. Es conserven alguns portals interiors que obren el pas a carrerons o a alguna plaça.

Dóna personalitat a la vila la plaça Major, porticada amb arcs apuntats i de mig punt, que ja existia al segle XVI. Hi ha la torre de les Hores, amb el rellotge en un dels cantons de la plaça, i l’església parroquial, que substituí l’antiga església del castell. El temple, anomenat Santa Maria de la Plaça, tot i que és documentat des del segle XIV, és un edifici gòtic del principi del segle XVI, reformat posteriorment. L’església allotjà una col·legiata o comunitat de preveres, que fou reglamentada el 1635 dins la regla augustiniana. La reforma del temple fou feta entre el 1509 i el 1515 pel mestre d’obres de Balaguer Joan Gausia, el qual mantingué la planta de l’antic temple, d’una nau amb capelles laterals i un creuer. La reforma afectà principalment l’ampliació de les capelles i la construcció d’una nova sagristia.

L’alçat gòtic de la nau i el presbiteri, que la reforma del segle XVI havia respectat, foren modificats probablement al segle XVIII, moment en què s’aixecà una nova façana amb ornamentació plateresca i barroca, que duu la data del 1773, tot i que el portal és datat el 1805, època en què s’efectuaren les últimes reparacions. El 1936 fou destruït l’altar major, obra de Martínez Díez de Latzasolo (1543).

El castell de Sanaüja és situat sobre un turó que domina el poble. Tot i que només en queden algunes restes, conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció que hi féu al segle XVII el bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc. També damunt de la vila hi ha les ruïnes del temple vell, on era venerada la imatge de la Mare de Déu del Castell.

La festa major d’aquesta vila se celebra el 8 de setembre. El 17 de gener, festa de Sant Antoni, es fa missa i els tradicionals tres tombs i el 22 de maig se celebra la festa de Santa Rita.

Al segle XVI hi ha documentat a la vila tota mena de menestrals i oficis: teixidors, paraires, moliners, fusters, ferrers, apotecaris, mercers, metges i cirurgians. Hi havia un hospital i alguns mercaders que havien d’avalar sovint la vila, i també particulars, amb la seva signatura o els seus diners.

Altres indrets del terme

Un quilòmetre al S de la vila, sota el Tossal Julià, hi ha les restes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla, al lloc on hi havia des del segle XIII un antic santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde. Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església. Al segle següent, vers el 1773, foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic. El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja. Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent; hi edificaren una casa i una capella.

La història

El lloc de Sanaüja fou conquerit pel comte d’Urgell el 951. Aquest any la seva església consta com a dependent del bisbat d’Urgell. El castell de Sanaüja és documentat el 1001, en la butlla que Silvestre II atorgà a favor del bisbat d’Urgell, en confirmació de les seves possessions. Al llarg d’aquest segle, que és quan es reorganitzà el territori després de la conquesta, el lloc i el castell s’esmenten diverses vegades. Ja des d’aleshores, la senyoria superior del lloc pertangué a la mitra d’Urgell. Vers mitjan segle XI, el bisbe d’Urgell, Guillem, i el vescomte Ramon Folc establiren un conveni pel qual el primer donava en feu al segon el castell de Sanaüja amb els seus termes. Ramon Folc, al seu torn, donà el castell a Eriman, el qual també devia fidelitat al bisbe, cosa que havien de fer així mateix els altres castlans que el bisbe hi posés. Uns quants anys abans, el 1026, consta que el terme del castell de Cervera limitava a ponent amb la Guàrdia Grossa del terme de Sanaüja, menció que no sabem si es refereix al mateix castell d’aquest nom o a una fortificació menor que depenia d’aquest castell o del de Cervera.

El 1072 el bisbe Guillem dtUrgell donà a l’església de Solsona alguns béns que tenia a Sanaüja. El llinatge dels Sanaüja, que en origen devia ser vinculat al lloc, apareix al segle XII detenint la senyoria del castell del Llor (dins el municipi actual de Torrefeta i Florejacs). El 1433 la vila de Sanaüja, que era del bisbe d’Urgell, s’acollí al veïnatge de la ciutat de Cervera, de jurisdicció reial. Fins el 1835 la senyoria superior del lloc pertangué, però, a la mitra urgel·litana. El bisbe hi féu estada en diverses ocasions, com l’any 1439 o el 1461, quan s’hi trobà amb el comte de Prades per la qüestió del príncep de Viana. En rebre el càrrec del bisbat d’Urgell l’aragonès Francisco de Urríes, el 1534, els cònsols de Sanaüja li demanaren entre d’altres privilegis el de poder escollir qualsevol per al càrrec de cònsol, encara que estigués endeutat amb la vila, ja que cada any es renovaven, i que concedís la remissió de tot crim, cosa que el bisbe atorgà (fet que prova que el poble havia retornat a la jurisdicció episcopal, i que el veïnatge de Cervera devia ser en tot cas només temporal). El bisbe, a més, creà l’oficialitat eclesiàstica de Sanaüja, per la qual cosa ja no s’hauria d’anar a Solsona o a Ponts. Els cònsols de la vila de Sanaüja, a part els afers que els eren propis, administraven algunes fundacions benèfiques, com la que dotà Antoni Joan de Comajuncosa per a donzelles de la seva parentela.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...