Fill d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona. Vers el 1151 es casà amb Blanca de Pamplona, filla de Garcia VI. En vida del seu pare, fou associat al poder juntament amb el seu germà Ferran II. Assistí a les negociacions d’Alfons VII de Castella-Lleó amb Ramon Berenguer IV (1151) a Tudellén (tractat de Tudellén). En la divisió del seu regne feta per Alfons VII, li correspongué Rastella i Toledo, mentre que Lleó i Galícia correspongueren a Ferran.
Proclamat rei de Castella, signà amb el seu germà Ferran II de Lleó i Galícia el tractat de Sahagún (1158), pel qual es comprometien a mantenir la separació política de Lleó i Castella. Per tal de defensar el seu regne dels atacs dels almohades, col*laborà a la creació de l'orde de Calatrava (1158). Mort prematurament, fou succeït pel seu fill Alfons VIII.