i Sanç IV de Pamplona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sanç IV de Pamplona

Sobrenom amb el qual era conegutel de Peñalén
Sobrenom amb el qual era conegutel de Peñalén
història hist
Rei de Pamplona (1054-76).
?, 1040 — Peñalén, 1076

Fill i successor de Garcia V i d’Estefania de Bigorra. Proclamat rei després de la batalla d'Atapuerca, hagué de jurar vassallatge a Ferran I de Lleó i Castella. S'alià amb el seu oncle Ramir I d’Aragó (1057), contra al-Muqtadir de Saragossa, però més tard trencà aquesta entesa i s’alià amb el capitost sarraí. Amb l’ajuda de Sanç III d’Aragó, lluità contra Sanç II de Castella en l’anomenada “guerra dels tres Sanç” (1067). En sotmetre al-Muqtadir de Saragossa i obligar-lo a pagar paries (1069-73), provocà la intervenció d’Alfons VI de Castella, aliat del saragossà, que envaí la Rioja (1074). Víctima d’una conjura dirigida pels seus germans Ramon i Ermessenda, morí assassinat. Plantejada la crisi successòria, Alfons VI de Castella-Lleó s’emparà de les terres riojanes del S de l’Ebre, més Àlaba, Biscaia i part de Guipúscoa, i Sanç III d’Aragó esdevingué rei de Pamplona (Sanç V).

Col·laboració: 
MAv / JMSal
Llegir més...