Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles. Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol. Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell. De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell (1574), canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat (el qual fou nomenat sagristà de Tortosa) i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials. Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca. Quan anava a exercir aquest càrrec fou elegit bisbe d’Elna (1593), càrrec que li fou canviat pel de primer bisbe de Solsona (1594). Fou l’endegador de la nova diòcesi, on reuní els primers sínodes (1598 i 1599). Li calgué lluitar contra Vic i la Seu d’Urgell per obtenir les parròquies desmembrades d’aquells bisbats. Fou abat comendatari de Gerri, càrrec que amb ell es vinculà als primers bisbes de Solsona. Nomenat bisbe de Barcelona (1612), hi continuà la seva activitat pastoral fins a la mort, deixà inacabada la biografia de la venerable Margarida Serafina de Manresa i publicà un Ordinarium seu rituale ecclesiae Barcinonensis.