Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid. Catedràtic de política econòmica a Bilbao (1970), dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
Autor de diversos llibres sobre política econòmica (Por un socialismo de izquierdas, 1976; Socialismo y crisis. Reflexiones para una alternativa, 1980), el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior (PSI), antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País Valencià. Elegit diputat per la coalició Unitat Socialista (PSP) a les eleccions del 1977 i posteriorment, amb la fusió del seu partit amb el PSOE, a les del 1979, fou conseller de Sanitat del Consell del País Valencià durant el mandat de Josep Lluís Albinyana. El 1982 fou reelegit diputat al Congrés.