De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà (1831) per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent. Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental. Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche (1831) sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim.
En un primer període, la seva novel·la recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona (Indiana, 1832; Valentine, 1832; Lélia, 1833), període que coincideix amb els anys de relació amb A. de Musset, que deixà pel compositor F.Chopin, amb qui visqué nou anys (entre altres llocs a la cartoixa de Valldemossa); d’aquest període és Un hiver à Majorque (1842, traducció catalana 1974). Mauprat (1837), també d’aquest període, pot ésser qualificada de novel·la gòtica. Més endavant es decantà per un socialisme humanitari i un cert republicanisme, com en Compagnon du tour de France (1840) i Consuelo (1842-43). Un tercer període és el de les novel·les pastorals, com La mare au diable (1846) o François le champi (1847-48).
La seva obra, com la seva persona, ha merescut les opinions més diverses: Proust admirava la seva prosa musical, Flaubert la seva imaginació exòtica, mentre que meresqué els comentaris més agres de Baudelaire, que la considerava una moralista burgesa. La seva Histoire de ma vie (1854-55) conté informacions valuoses sobre la condició de la dona al segle XIX.