Procedent d’una família pobra, en les seves primeres novel·les, com Klabavtermanden (‘El follet’, 1927), descriu la vida de mariners i colons, basant-se en la pròpia experiència. En obres posteriors, com En flyktning krysser sitt spor (‘Un fugitiu creua les seves petjades’, 1933) i Det svunde er en drøm (‘El passat és un somni’, 1946) es decanta cap a una temàtica psicològica, centrada en l’anàlisi dels condicionants que determinen la conducta individual. Destacà també com a crític i assagista.