Durant la regència castellana de l’infant Ferran (1406-16) lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa. Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma (1412). Fou col·laborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II. Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’enfrontà a Álvaro de Luna, i quan calgué, al bloc nobiliari, però perdé els seus honors el 1430, en produir-se el primer despullament dels infants d’Aragó. Per compensar-lo, el rei Alfons el Magnànim li donà en feu Dénia. Fou un dels artífexs del cop d’estat de Rámaga (1433), que posava Joan II a les mans del rei de Navarra i de la lliga de nobles. El 1445, en canvi, fou fet presoner a la batalla d’Olmedo, on lluità en el bàndol dels infants d’Aragó.