Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució (1618). Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga. La seva línia de govern diferí en política exterior: contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys. A la mort de Felip III (1621), Uceda, indisposat amb Zúñiga i Olivares, fou processat i desterrat de la cort pel nou rei Felip IV, posteriorment fou tancat a la presó, on morí.