i Sankt Gallen | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sankt Gallen

Capital del cantó de Sankt Gallen, Suïssa.
Població: 
72.400 h
[est 1994]

Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana. La ciutat sorgí (s. X) a l’entorn del monestir de Sankt Gallen, fundat al començament del s. VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya dels s. VIII al XI. Adoptà la regla benedictina (747) per voluntat de Pipí. En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres; el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul. Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança (818) i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I Barba-roja (1180) i l’abat fou príncep de l’Imperi. Aviat sorgiren enemistats entre ciutat i monestir (la primera carta de franquesa és del 1291), que foren violentes als s. XIV i XV, sobretot el 1489, amb motiu de l’intent de l’abat de transferir el monestir a Rorschach. Amb la invasió francesa (1798), i després per una deliberació del consell cantonal (1805), foren suprimits el monestir i el principat. De la primitiva església (720) i de l’esplèndida basílica (830) només resta la cripta de Sankt Otmar. Després de les destruccions del s. XVI, l’església fou reedificada en estil barroc per Peter Thumb (1681-1766). La decoració rococó acabà el 1778. La biblioteca, obra també de P.Thumb (1758) i decorada per J.Wannenmacher (1758-67), conté més de 100 000 volums i és cèlebre pels seus 1 700 incunables i, sobretot, pels 2 000 manuscrits eixits del propi escriptori (s. VIII-XI) i llurs miniatures d’escola insular, carolíngia i otònica.

Col·laboració: 
JTR
Llegir més...