i Evaristo San Miguel y Valledor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Evaristo San Miguel y Valledor

Història    Militar
història militar hist mil
Militar asturià.
Gijón, 26 d’octubre de 1785 — Madrid, 29 de maig de 1862

Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814. Liberal entusiasta, compongué la lletra de l'Himno de Riego, derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial (juny del 1822), fou ministre d’estat (1822) i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner. Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra. Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya. Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i lluità contra els carlins, primer al N i després com a capità general d’Aragó en lluita contra Cabrera principalment. Diputat per Oviedo, intervingué en la redacció de la Constitució del 1837. Fou ministre de marina i de la guerra (1837); exercí càrrecs importants amb Espartero i, en caure aquest, s’allunyà de la política. La Vicalvarada el convertí en primera figura en fer-lo cap de la Junta de Salvació (1854). Tanmateix, abandonà novament la vida pública. És autor de diversos treballs d’història militar.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...