i Jacopo Sannazaro | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jacopo Sannazaro

poètica poètica
Poeta italià.
Nàpols, 28 de juliol de 1455 — Nàpols, 27 d’abril de 1530

Formà part de l’Accademia Pontaniana amb el nom d'Actius Syncerus. Gentilhome de la cort, acompanyà Frederic II de Nàpols en el seu exili francès (1501), i tornà a Nàpols a la mort del rei (1504). En la seva joventut escriví el Gliuommeri, monòlegs burlescs i satírics de caire popular, gairebé tots perduts, i les Farse, jocs escènics. Escriví també abundant poesia, que els darrers anys reelaborà i ordenà, dividint-la en Sonetti e canzoni; cinc Eglogae piscatoriae, en llatí; tres llibres d'Epigrammi i tres d'Elegiae. Però deu la seva fama a la novel·la pastoral en vulgar L’Arcadia (1480-84), d’elegant estil construït amb reeixides reminiscències clàssiques i del tres-cents, i de positiva influència posterior, i al poema religiós, en llatí, De partu Virginis (1513-26).

Llegir més...