i Salvador Sanpere i Miquel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Salvador Sanpere i Miquel

Historiografia
Salvador Sanpere i Miquel
© Fototeca.cat
història hist
Polític i historiador.
Barcelona, 1840 — Barcelona, 1915

Arquitecte sense exercici. Anà voluntari a la guerra d’Àfrica quan ja havia presidit a Barcelona una societat secreta (1856). Francmaçó des del 1863, formà part el 1868 de la Junta Revolucionària de Barcelona. Fou diputat a corts per Igualada el 1870 i el 1873. Afecte a E.Castelar, col·laborà a la Gaceta de Cataluña (1874), però se'n separà en fundar aquest el Partido Posibilista. Anys després, en esclatar la Primera Guerra Mundial, desplegà una gran activitat en favor dels aliats. Del 1874 al 1877 dirigí la Revista Histórico-Latina , i del 1880 al 1887 la important Revista de Ciencias Históricas . Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid, la seva obra d’historiador és extensa i centrada en la història de Catalunya. Hom podria destacar, entre altres, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I (1878), Barcelona. Son passat, present i porvenir (1878, editada en castellà el mateix any), Orígens i fonts de la nació catalana (1878), Un estudi de toponomàstica catalana (1880), La emancipación del hombre... (1882, en cinc volums), Fin de la nación catalana (1905, obra bàsica per al coneixement de la darrera etapa de la guerra de Successió i de les seves conseqüències per a Catalunya), De la introducción y establecimiento de la imprenta en las coronas de Aragón y Castilla y de los impresores de incunables catalanes (1909) i Minoria de Jaume I (1910). També publicà Notícia sobre el moviment històric en la Balear menor (1879) i diversos treballs sobre topografia, com Topografía antigua de Barcelona. Rodalía de Corbera (1890-92) —on fa una documentada defensa dels interessos de la ciutat de Barcelona contra les pretensions del marquès d’Ayerbe, que reivindicava la propietat dels terrenys de l’antiga ciutadella—, Los terrenos de la Ciudadela (1911), etc. Col·laborà en la Geografia general de Catalunya de F.Carreras i Candi. Dedicat també intensament a les qüestions artístiques, efectuà per encàrrec de la diputació un estudi per a la reforma de l’ensenyament de l’art, seguint especialment models anglesos i també francesos i alemanys, potenciant la creació d’una càtedra de teoria i història de les belles arts (1882) i un museu de reproduccions artístiques. Fou membre de la Junta de Museus de Barcelona. Publicà un àlbum de l’obra de Marià Fortuny (1888), un estudi per a l’aplicació de l’art a la indústria (1881), una Historia del lujo (1886) i l’important estudi Los cuatrocentistas catalanes (1906), que, malgrat les seves deficiències metodològiques, constitueix la primera aproximació àmplia i seriosa al tema de la pintura medieval catalana. Inicià també, per encàrrec de L’Avenç , un estudi sobre els trescentistes catalans, el qual, mort ell, fou reprès amb un criteri més científic per Josep Gudiol i Cunill.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...