i Francesc Sans i Cabot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Sans i Cabot

pintura pint
Pintor.
Girona, Gironès, 1834 — Madrid, 1881

Fill d’un pilot de l’armada reial. Es formà a Llotja (1850-55) i amplià estudis a Roma i a París, amb T. Couture i H. Vernet. Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles. El 1870 la febre groga de Barcelona el féu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R. Tusquets; junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre. Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar (1862; Madrid, antic senat) és una de les obres més dignes d’aquest gènere. Per encàrrec de la diputació de Barcelona pintà Prim a Tetuan (1865; Barcelona, Museu Militar). Evolucionà cap a temes realistes, i alguna obra seva fou adquirida per Goupil. El 1881 retratà per a la Universitat de Barcelona Alfons XII amb l’hàbit del Toisó d’Or. Decorà els teatres Real, Apolo i de la Zarzuela de Madrid i l’alcàsser de Toledo. Succeí A. Gisbert com a director del Museo del Prado de Madrid (1873) i es dedicà a restaurar obres oblidades; cal destacar la permuta que preparà amb C. Lorenzale (1880) de dues obres de Viladomat pertanyents al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, per dues del Museu del Prado a triar entre peces de Velázquez, Goya, Ribera, Murillo, Carducho i Pantoja, permuta avantatjosa per a Barcelona però que no es dugué a terme a causa de la seva mort. Des del 1875 era acadèmic de San Fernando.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...