i Santa Coloma de Cervelló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santa Coloma de Cervelló

Nom adoptat el 1937 per al municipi dePinedes de Llobregat, Nom antic deSanta Coloma de Montpedrós
Nom adoptat el 1937 per al municipi dePinedes de Llobregat, Nom antic deSanta Coloma de Montpedrós
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Població: 
7.744 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí. El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent: Montpedrós o muntanya de Sant Antoni (304 m), que donà nom antigament al terme (Santa Coloma de Montpedrós), fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró (332 m), al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat. El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries del Llobregat i, també, pel canal de la Dreta del Llobregat. A més del poble de Santa Coloma de Cervelló, cap de municipi, hi ha els barris de la Colònia Güell i de Can Colomer, i les urbanitzacions de Can Via, Cesalpina i de Sant Roc. L’eix de comunicació del terme és la carretera local de la dreta del Llobregat, amb la qual enllaça una carretera que porta al poble de Santa Coloma. Hi ha diverses pistes, com la de la Plaça de les Bruixes, sota Montpedrós, que enllaça amb la carretera de Torrelles, i a migdia les que comuniquen amb diversos masos, com el camí de Ca n'Albot, que conflueix amb l’antic camí del Llor, ja en el terme de Sant Boi. A la Colònia Güell hi ha un baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. El 1937 el municipi de Santa Coloma de Cervelló canvià el seu nom pel de Pinedes de Llobregat.

La població i l'economia

La població (colomins ) fou estable durant el segle XVIII i fins a mitjan segle XIX, que començà a augmentar (dels 192 h el 1860 passà als 542 el 1900). El 1920 hi havia 784 h i el 1936 n'hi havia 1 295, xifra que baixà fins als 1 227 h el 1950. A partir dels anys seixanta es féu palesa una tendència clara al creixement, que continuà fins al final del segle XX: el 1960 ja es registraren 1 582 h, 1 944 h el 1970, 2 520 el 1981, 3 030 el 1991 i 5 557 el 2001. L’any 2005 s’arribà a 6 964 h.

L’activitat principal per a l’economia del municipi havia estat l’agricultura. El 1847 produïa blat, vi, oli, llegum i fruites. Aquesta activitat encara és important, tot i que en regressió, sobretot els conreus d’horta, regats pel canal de la Dreta del Llobregat, però també els cirerers, al secà, gaudeixen de gran extensió i anomenada. La vinya i les oliveres ocupen poques terres.

El lloc s’industrialitzà a la fi del segle XIX, època en què Eusebi Güell i Bacigalupi hi fundà el 1890 la Colònia Güell de filats de cotó. El 1910 hi treballaven 1 000 obrers i el 1920 es convertí en Colònia Güell SA; col·lectivitzada durant la guerra civil de 1936-39, el 1943 fou venuda als Bertrand. El 1972 hi treballaven 1 200 obrers i l’any següent fou tancada la factoria; al cap de pocs anys les seves naus foren venudes a industrials diversos que hi instal·laren tallers de fusteria, mecànics, d’arts gràfiques, etc. Al terme radiquen, també, diverses indústries i magatzems del ram metal·lúrgic, químic i de la construcció. Alhora, la creixent importància residencial del terme, en gran part pel pas de residències secundàries a permanents, ha fet que s’hagi impulsat el sector dels serveis. Es disposa d’equipament esportiu, entre el qual cal esmentar per la seva particularitat les instal·lacions del Roc 3 Pitch & Putt Golf.

El poble de Santa Coloma de Cervelló

El poble de Santa Coloma de Cervelló (75 m i 6 549 h el 2006) és al peu de Montpedrós, aturonat sobre la plana del Llobregat. La població es formà modernament entorn de l’antiga església parroquial de Santa Coloma de Montpedrós o de Cervelló. El 1026 se cita l’altar de Santa Coloma dins el terme de Montpedrós i el 1089 s’esmenta ja l’església com a parròquia, dedicada aleshores a Santa Maria i a santa Coloma. A partir del 1323 es comença a anomenar de Cervelló . Des de la fi del segle XVI hi ha diversos altars documentats dins la parròquia, entre els quals es troben el del Roser, de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, etc. D’origen romànic, l’església és de nau única, coberta amb volta seguida una mica apuntada. El 1594 s’obrí el portal actual amb llinda i brancals a llevant, en la zona que ocupava antigament l’absis (que fou enderrocat probablement per engrandir l’església per aquest sector). Hom construí també unes capelles laterals a manera de transsepte, cobertes amb volta d’arestes, d’altres capelles laterals a la banda de tramuntana i, a migdia, el campanar, de planta quadrada. L’església, que a ponent conserva encara l’aparell ben escairat en carreus i una finestra en forma de creu, sofrí encara altres transformacions. Hom construí al SW, al costat del lloc on s’havia traslladat l’altar en la reforma de la fi del XVI, la sagristia actual, a l’indret de l’antic cementiri. Al SE del temple hi ha una construcció rectangular, coberta amb embigat; dóna pas a un pont elevat sobre el camí, obert per sengles arcs carpanells, que comunica amb la rectoria.

Les festes més importants són la festa major d’hivern, que se celebra al desembre, i la festa major d’estiu per l’agost, amb el tradicional repartiment de panets de Sant Roc. La parella de gegants, Roc i Colometa, participa en aquests actes festius. Per l’abril té lloc l’aplec de Sant Antoni i pel maig la popular Festa de la Cirera.

Altres indrets del terme

La Colònia Güell

El barri de la Colònia Güell (775 h el 2005), és al S del terme i separat per la riera d’en Soler de la ciutat cooperativa del Molí Nou, del municipi de Sant Boi de Llobregat. El barri es formà a la fi del segle XIX, en traslladar-hi, el 1890, Eusebi Güell i Bacigalupi la fàbrica de filats de cotó El Vapor Vell, de Sants, i també la que posseïa amb Ferran Alsina a Roda de Ter. A més de les naus industrials, hom hi construí cases per als obrers; la disposició urbanística del conjunt és atribuïda a l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador de Gaudí, que hi construí la casa del mestre, l’edifici de la cooperativa i algunes cases per als treballadors (d’altres són de Joan Rubió i Bellver), i també decorà el Mas Güell, cap al 1914. Arquitectònicament, però, l’edifici més notori del conjunt és l’església de la Colònia Güell, avui parròquia. Construïda per Antoni Gaudí, el projecte i les obres foren lentes (el 1892 començà a treballar en el projecte i les obres no s’iniciaren fins el 1908) i només fou acabada la cripta (1915), que, això no obstant, és una de les peces fonamentals de l’arquitectura del segle XX. Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, desenvolupant-ne les possibilitats fins al màxim. De planta que s’inscriu en un òval de línies irregulars, el cos central és partit per dues crugies que sostenen, per sengles columnes centrals i diverses laterals, multitud de nervacions irregulars construïdes amb maó vist; tot al volt hi ha una girola, amb una filera de columnes centrals que sostenen les nervadures de la coberta. El presbiteri, en dos cossos, és de línies més folgades i les columnes tenen el grau d’inclinació requerit segons les empentes que han de suportar. El monument és bell també de policromia, ja que les textures dels diversos materials constructius són enriquides, a més, per vitralls i mosaics. El 1935 hom hi inaugurà un monument al seu fundador, Eusebi Güell i Bacigalupi, el bust del qual és una obra academicista dels escultors Miquel i Llucià Oslé i Sáenz de Medrano. El 1988 la societat tèxtil Bertrand i Serra cedí la Colònia Güell a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Aquesta cessió inclou carrers, places i diversos edificis modernistes que tenen un elevat valor artístic. Hom celebra la festa major pels volts del final de juny.

La Torre Salbana, el barri de Can Colomer i altres masos

Probablement cal identificar l’antiga torre d’Eles, documentada el 992 entre els termes del castell de Cervelló, del castell d’Eramprunyà i del Llor, amb la Torre Salbana, situada ran de la carretera, sobre la via del tren. Anteriorment, la quadra de la Torre Salbana s’anomenà de Sacort. Segons el fogatjament del 1368 la quadra de la Cort del terme del castell de Cervelló tenia 16 focs. El nom de Salbana prové dels senyors que la posseïren, els Salbà, a la fi del segle XVI i la primeria del XVII. Posteriorment passà als Galceran. El 1785 hi morí Josep Esteve Galceran, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la Torre Salbana, que era casat amb Maria Josepa de Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josepa (morta el 1857), casada amb Josep M. Sarriera, comte de Solterra. La Torre Salbana continuà després en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà. L’antiga quadra de la Torre Salbana al segle XVIII pertanyia a la parròquia de Sant Boi. El casal, reformat en estil neogòtic, conserva una torre de planta circular, la part inferior de la qual, que va ésser construïda amb carreus petits i filades disposades en espiga, podria datar de la fi del segle X o la primeria de l’XI.

El barri de Can Colomer és al NE del poble de Santa Coloma. Format vora el mas del mateix nom, actualment hi radiquen diverses fàbriques i magatzems.

Entre els masos, hom pot destacar, a més de Can Colomer, Ca n'Albot i Can Salgado, Can Ribot, Can Monner, Can Cartró, Can Soler, Can Codina i Ca n'Isbert. Prop de Can Via es construí una urbanització que adoptà el mateix nom. Altres nuclis són Cesalpina, urbanització compartida amb Torrelles de Llobregat, i Sant Roc, al límit amb Sant Vicenç dels Horts.

La història

Tot i que actualment el nom del municipi és Santa Coloma de Cervelló, a l’edat mitjana la parròquia s’anomenava Santa Coloma de Montpedrós. Aquest topònim, Montpedrós, ha perdurat fins a l’actualitat per a designar la muntanya de Sant Antoni, que també s’anomena així perquè s’hi aixeca la capella de Sant Antoni. Montpedrós és un nom geogràfic format a partir d’elements d’arrel llatina, probablement d’origen medieval; l’adjectiu Petrosum , ‘pedrós’, és explicable per les ruïnes que hi degueren trobar els repobladors medievals, ja que l’indret fou ocupat per un antic poblat ibèric, del qual, actualment, resten abundants vestigis ceràmics.

A l’edat mitjana el lloc de Montpedrós era dins el terme del castell de Cervelló. L’alou de Montpedrós fou donat el 965 a la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona pels marmessors testamentaris del comte Miró. L’església de Santa Coloma no és documentada fins el 1026, que s’hi féu un testament sacramental.

Montpedrós també és esmentat com a límit en el precepte de Lotari del 986 que confirma els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès; menciona un alou d’aquest monestir que anava des de Montpedrós (que pertanyia a la seu de Barcelona) fins a la mar i fins al LlobregatL’alou de Montpedrós devia ser alienat per la seu de Barcelona a favor dels Cervelló, que posseïen el castell del mateix nom. Els Cervelló hi bastiren al cim (talaia privilegiada sobre el Baix Llobregat, amb comunicació visual directa amb els castells de Cervelló i d’Eramprunyà) el Castellnou de Cervelló, documentat a la fi del segle XIII. Possiblement, abans hi devia existir alguna guàrdia, ja que les restes de construccions defensives al cim de Montpedrós són més antigues; hi ha diverses torres rectangulars, construïdes amb aparell d’espiga, emplaçades en el perímetre de la muntanya, en la part més alta prop del cim, i també una cisterna coberta amb volta de canó i diverses restes de murs.

Dins el recinte del Castellnou de Cervelló hi havia la capella de Sant Antoni, en la qual, el 1292, Guerau de Cervelló havia fundat un benefici. Aquest benefici fou suprimit el 1778 i afegit al benefici de la Concepció de Maria en l’església de Sant Vicenç dels Horts. És molt probable que el Castellnou de Cervelló (que no s’ha de confondre amb el de Sant Vicenç) sofrís força danys i restés inutilitzat com a força militar en la guerra dels Segadors, ja que en endavant no apareix en la documentació i hom sap que el 1662 el poble de Santa Coloma de Montpedrós s’havia reunit per a tractar de la reconstrucció de l’enderrocada capella de Sant Antoni, que havia ordenat per decret el baró de Cervelló i de Sant Vicenç. De la capella és documentat que el 1671 i també el 1777 hi havia un ermità.

El lloc de Santa Coloma de Montpedrós seguí la sort dels altres llocs, parròquies i castells que formaven la baronia de Cervelló (descrita en aquest municipi).

Col·laboració: 
CMC
Llegir més...