i Francesc Santacruz i Artigues | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Santacruz i Artigues

Retaule de Sant Sever, a la catedral de Barcelona, de Francesc Santacruz i Artigues
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor barroc.
Barcelona, abans del 1685 — Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, després del 1721

Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria. El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule. Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora; fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní (1680). Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters. Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever (1681-83) i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu després Pau Costa. Vers el 1690 féu el Sant Xavier i el Nen Jesús de l’exterior de l’església barcelonina de Betlem. Hom l’ha volgut identificar amb el Francisco Santa Cruz cap dels enginyers de Barcelona que es passà als borbònics. El seu fill Francesc Santacruz i Gener (Barcelona ~1680 — ?) enllestí el retaule de Sant Cugat començat pel pare (1703-04) i féu altres obres; el 1708 esdevingué capità d’enginyers i escultor de Carles III a Catalunya i el 1715 sembla que passà a França.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...