Situació i presentació
És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic. Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic. El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca; llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies. Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari. El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les rieres que el solquen; entre d’altres destaquen el torrent del Molí d’en Moles i la riera de Vilalleons, a la qual vessen les aigües el torrent del Llopard, per l’esquerra, i la riera del Reguer i el torrent de Santa Eugènia, per la dreta. Biogeogràficament, les terres planeres de Santa Eugènia pertanyen al domini de vegetació euro-siberiana i potencialment s’hi trobaria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum).
El municipi comprèn, a més del poble de Santa Eugènia de Berga, cap administratiu, el Raval de Taradell, que havia estat en terres del municipi de Taradell. El raval anomenat de Santa Eugènia o el Serrat de Calldetenes, que en part pertanyia a Santa Eugènia de Berga, va integrar-se al terme de Calldetenes el 1995. Travessa el municipi una carretera local que uneix el poble de Santa Eugènia amb Taradell i Vic. Altres vies menors porten als diferents indrets del terme.
El nom d’aquest municipi, que sorprèn molta gent perquè la segona part del topònim, Berga , es pronuncia a la comarca amb e oberta (Bèrga) en contraposició a la capital del Berguedà, que es pronuncia amb e tancada (Bérga), deriva d’una antiga vila rural anomenada Berga, documentada des del 910 i que és recordada encara per la partida de terra anomenada els Plans d’en Berga, entre Penedes i Sala-d’heures. Durant el període 1937-39 Santa Eugènia de Berga canvià el seu nom pel de Berga del Castell.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (santaeugenencs) es remunten al 1553, data en què hi havia onze famílies a Santa Eugènia i 10 a Vilalleons. El cens de Santa Eugènia fou de 204 h el 1718 i, al final de segle, la població ultrapassà el mig miler d’habitants que davallaren, però, els següents cinc anys.
La primera meitat del segle XIX la població augmentà novament i s’aconseguí un nombre d’habitants similar al del primer cens modern. Des d’aleshores fins a la dècada del 1930, la població del municipi patí alts i baixos i a partir d’aquesta data inicià un augment continuat, de manera que entre el 1940 i el 1970 es registraren 110 h més. El creixement més espectacular correspon al quinquenni del 1975 al 1981. Entre el 1981 i el 1991 la població augmentà en 461 h, amb un índex del 3,5% anual. Aquests creixements són una conseqüència de la proximitat del cap comarcal, que va permetre un flux de persones cap a termes propers. El 1991 la població de Santa Eugènia de Berga era de 1.590 h, el 2001 de 1.973 h i el 2005 s’arribà a 2.046 h.
Santa Eugènia havia estat una població amb un caràcter bàsicament rural, a excepció dels pocs homes d’ofici de la sagrera, els quals, a més, alternaven el seu ofici amb el treball de la terra. No tingué mai cap gremi ni ofici organitzat i els sis o set paraires que la població tenia el 1782 treballaven per a la col·lecta de Vic.
Les activitats agràries han mantingut certa rellevància al terme, que en gran part és conreat. Els principals conreus són els cereals (blat, ordi, blat de moro) i el farratge. Aquest, està principalment destinat al bestiar boví, que juntament amb el porcí constitueixen la base ramadera del terme. Paral·lelament a les activitats primàries s’han desenvolupat els sectors industrials que s’hi relacionen. Gran part de la població ocupada de Santa Eugènia de Berga, treballa en aquest sector. Destaquen les empreses del ram de l’alimentació, del paper i cartró, del tèxtil i la transformació de metalls. A més, hi ha un escorxador. Santa Eugènia de Berga havia estat una població dependent de Vic i Taradell, i durant molt de temps fou un satèl·lit d’ambdues pel que fa al treball. Modernament, però, ha pres vida pròpia i ha experimentat un creixement notable, el qual ha potenciat noves iniciatives.
Tradicionalment el mercat setmanal se celebrava els divendres, però va ser canviat aquest dia pel diumenge.
El poble de Santa Eugènia de Berga
Vista de Santa Eugènia de Berga (Osona)
© C.I.C. - Moià
El poble de Santa Eugènia (1.596 h el 2005) és situat en un petit pujol, a 538 m. El nucli ha viscut modernament importants canvis, en bona part com a conseqüència de la proximitat de Vic, que ha estat la causa de l’expansió urbana de Santa Eugènia, amb la construcció d’habitatges de gent que treballa a la capital comarcal. S’urbanitzà molt la banda S del poble, al sector més proper al municipi de Taradell, on aparegué el denominat barri del Raval de Taradell, que, tot i que havia estat compartit amb el municipi de Taradell, des del 1991 pertany al terme de Santa Eugènia de Berga.
En l’aspecte monumental, cal destacar l’església parroquial de Santa Eugènia de Berga, que és un dels millors exemplars romànics i més ben restaurats de la Plana de Vic. L’església és documentada a partir de l’any 917, però les funcions parroquials no s’esmentaren fins l’any 976, i no fou fins el 1058 que prengué el nom actual. D’altra banda, l’església també tenia l’advocació de santa Cecília des de l’any 974. El temple antic fou renovat entorn el 1050 i vers el 1144 l’església fou cedida a la canònica vigatana. L’edifici sofrí diversos afegitons i reformes al llarg del temps. S’hi construïren més altars laterals i l’any 1859 li fou adossada una capella del Santíssim, sense que cap modificació en variés substancialment l’estructura inicial. L’església és un edifici de planta de creu llatina, amb una nau única, coberta amb volta de canó i amb tres absis semicirculars amb cúpula. A l’exterior la cúpula forma un cimbori de planta octogonal de finestres cegues sobre el qual s’aixeca un imponent campanar de torre de tres nivells, els dos darrers amb arcuacions al capdamunt. Les seves finestres són geminades al segon pis i triforades al tercer. La portalada romànica de Santa Eugènia de Berga és l’element més significatiu de les reformes fetes durant el segle XII; hi destaquen les arquivoltes decorades amb palmetes, entrellaços i sanefes de tipus vegetal. El Museu Episcopal de Vic conserva, procedents d’aquesta església, dues lipsanoteques, una de fusta i l’altra feta amb argila envernissada de color vermell fosc i amb aspecte rústec i senzill.
El poble manté vives les seves tradicions, com ho demostra l’existència de diferents grups i associacions (colles geganteres, grallers, etc). La festa major de Santa Eugènia se celebra el primer diumenge de setembre, on s’hi fan diferents actes com el ball dels gegants, i la festa major d’hivern, el tercer diumenge de gener, en honor a sant Antoni Abad. Durant aquesta festa, té lloc l’anomenada Festa dels Tonis, que inclou, entre d’altres actes, una fira de cavalls.
Altres indrets del terme
El casal de Sala-d’heures i Sant Joan d’Heures
El casal de Sala-d’heures és una antiga domus de la qual, malauradament, resten ben pocs vestigis. Aquest casal, a vegades anomenat castell d’Heures, era dins el terme dominat pel castell de Taradell. La fortalesa fou un lloc de residència d’una família de cavallers, anomenada Heures, que després passà als Santa Eugènia. Més tard fou de les famílies Sala, Tallander, Pasqual i Fontcuberta. El lloc d’Heures es documentà per primera vegada el 937 com a vila d’Heures. La primera notícia sobre la domus no es troba fins el 1146, que Guillem d’Heures donà al monestir de l’Estany l’alou de la parròquia que tenia a Sant Martí Sescorts. El nom fou transformat en Sala-d’heures al segle XVI, quan va passar a poder dels Sala de Vic. Una gran part de la fortalesa perdurà fins el 1937, any en què se n’esfondrà la torre. L’única resta que ha pervingut de la torre romànica són dues pedres esculpides que hi havia al frontispici.
El casal modern de Sala-d’heures és de tipus neoromànic, i es va construir cap a l’any 1930, al lloc que ocupava l’antic casal medieval. Disposa d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que guarda avui el cos de santa Amància, que es conservava anteriorment a la capella de Sant Joan d’Heures, amb la pedra o làpida original. A prop del casal hi ha la font del Paradís, una resclosa i boscos, motiu pel qual és un indret molt freqüentat.
L’església de Sant Joan d’Heures, que es troba a pocs metres del casal, és l’única resta que encara es manté de les construccions medievals del conjunt que formaven la domus de la Sala-d’heures. Des del seus inicis fou una capella estretament lligada a la família propietària de la torre. No es tenen notícies de l’església fins el 1229. S’hi conservà des del segle XVII el cos de santa Amància, portat de les catacumbes de Roma, i per aquesta raó la capella es conegué popularment per aquest nom. L’edifici, situat a uns 10 m de la primitiva torre, és una capella de planta rectangular, sense absis, orientada a tramuntana, amb una porta amb llinda semicircular que podria correspondre a l’antiga capella de l’antic castell d’Heures. La construcció, que pot datar-se al final del període romànic (final del segle XII o principi del XIII), i fins i tot més tard, no sofrí reformes massa importants fins que l’any 1920 fou restaurada pels seus propietaris. L’any 1936 va ser profanada i no es restablí el culte, tot i que, malgrat això, es conserva en bon estat.
Els masos
Els masos tradicionals de Santa Eugènia són el Duran; el Mas del Genís, que encara que un xic modernitzat per fora és un vell mas carregat d’història; el Català; el Gener de la Plana, reedificat al principi de segle XX i convertit en una espècie de torre o de petit castell de tipus francès, amb el nom de Villa Carmen; el Mas dels Frares, antiga propietat dels mercedaris de Vic al costat d’una capella moderna dedicada a la Mare de Déu de les Victòries; el mas de Fontanelles, origen d’una coneguda família que donà molts eclesiàstics i ciutadans honrats a Vic; el de Reig; el Castanyer i el Mas Roure, als quals cal afegir altres masos com el Mas Mitjà, casa natal de l’historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i vinculat a la vida de sant Miquel dels Sants, el qual té a prop una capella, dedicada a la Concepció, i un petit oratori on, segons la tradició, el sant, encara infant, es va rebolcar en les bardisses per vèncer les seves temptacions; el de Puig-oriol; Cal Rei; Puigventós; Cal Tinoies o el de Plantalamor, dit alguns temps Reixac, on el 1472 es va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II. Una vella llegenda, basada en el nom del mas, pretén que aquest nom deriva d’uns amors frustrats entre el rei Jaume I i una noia del mas. Aquest, que és un gran casal del segle XVIII, té al costat una capella dedicada a la Concepció.
La història
La parròquia o església de Santa Eugènia és citada per la documentació des del 924, i tot el seu terme formà part de la demarcació del castell de Taradell des del 893 com a mínim. Aquesta adscripció a Taradell és documentada fins al principi del segle XIII, quan semblà que una part del terme se’n va separar pel dot de Brunissenda, germana del senyor de Taradell, casada amb Pere de Santaeugènia. Els Santaeugènia havien esdevingut senyors del casal d’Heures, i la part que es va independitzar de Taradell era la que forma el municipi actual.
El 1381 el senyor de Taradell va recuperar tota la jurisdicció de Santa Eugènia, però el 1385 els súbdits d’aquesta i els de Vilalleons, ajudats pels consellers de Vic, van comprar la seva jurisdicció al senyor i es van unir a la corona reial i a la ciutat de Vic en qualitat de carrers de Vic. D’ençà d’aquest moment, el municipi actual de Santa Eugènia i el que fins el 1941 fou municipi de Vilalleons es van unir en una quadra civil amb un sol batlle que celebrava les seves reunions a l’anomenada plaça reial , situada a camp ras, prop del mas de l’Omeda, situat al límit entre ambdós municipis. Cap al 1823 es va desfer la unió tradicional d’aquests dos termes, que, de fet, actuaven autònomament des del 1787, i es va crear el municipi actual de Santa Eugènia.