Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat. Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en fou nomenat delegat per Girona. Fou alcalde de Girona (1931-33), diputat a corts (1931, 1933, 1936) i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux (1933). En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya. Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt. President del Consell de Treball (1938), formà part del Consell Directiu d’ERC. Fou director de la Normal de la Generalitat. El 1939, arran de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on treballà de professor. Reprengué el seu treball com a geògraf. Supervisà el diccionari enciclopèdic UTEHA. Publicà, entre d’altres, Lo que puede hacer el magisterio por la cultura (1916), La interpretación materialista de la historia (1918), El Gironès: Per l’estudi de Catalunya (1923), Una lliçó pràctica de geografia (1925) i Estado actual de la enseñanza de la geografía en España y convenientes reformas (1927).