Santa Margalida

Municipi del NE des Pla de Mallorca.

És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’al·luvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà. També són quaternàries les platges sorrenques. Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa (1 191 ha). El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha (el 86,7% del terme), de les quals 4 687 ha (el 63,7% de la terra útil) eren conreades. Els principals conreus eren els herbacis (3 079 ha) i els fruiters de secà (1 588 ha), ametllers, principalment. La ramaderia comprèn uns 450 caps de bestiar boví, uns 1 100 d’oví, uns 590 de porquí i uns 225 d’aviram. La terra és conreada en el 67,5% pels seus propietaris, el 7% ho és en règim d’arrendament i el 25,3% en el de parceria. Treballen al camp 716 persones. La part més baixa del terme és ocupada en part per grans possessions (son Bauló, son Real, son Serra de Marina, son Marí, son Binicaubell, etc). El gran recurs de Santa Margalida és el turístic, per la importància de l’hostatjament. A Can Picafort, al centre del litoral de la badia d’Alcúdia, començà l’estiueig vuitcentista a bastir casetes. El 1984 concentrava 38 dels 40 hotels i pensions i prop de 8 000 de les 8 340 places hoteleres de Santa Margalida. A més, Can Picafort tenia, el 1984, 1 574 apartaments i torretes, i Son Serra de Marina, un centenar més a la colònia litoral del Carme. La població cresqué al ritme de l’expansió agrària de la segona meitat del s. XIX (2 717 h el 1860, i 4 159 el 1900). Amb oscil·lacions, assolí el màxim el 1950 (4 342 ha). La decadència subsegüent (3 961 h [1981]) sembla que ha restat deturada pel turisme que ha impulsat un nou creixement demogràfic (6 259 h [1986]). La vila (3 232 h agl i 30 h diss [1981], margalidans; 113 m alt.) és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant, dominant les terres baixes de la badia, no urbanitzades fins el s. XX. El nucli sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, fundada prop de l’antiga alqueria d'Hero, dins el terme de Muro, poc després de la conquesta (es conserva un notable retaule gòtic, de la fi del s. XIII, restaurat recentment). El primitiu edifici fou destruït per un incendi el 1320 i bastit després al mateix indret. El lloc fou centre de la cavalleria i baronia deSanta Margalida i d’Hero.