Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià

© Fototeca.cat

Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.

L’edifici

L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73. El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau. Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda il·luminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest. Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura: dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern monolític— disposats en gradació. La porta d’entrada s’obre a la façana sud, prop dels peus de l’església; la formen dos arcs de mig punt adovellats i en gradació que arrenquen d’una imposta simple. Els dos murs que tanquen la nau són més alts que la teulada del temple; sobre el de l’oest s’alça un esvelt campanar de cadireta de dos ulls. L’únic element decoratiu de les façanes és una cornisa amb una filada de lloses que recorre sota el ràfec el mur absidal i els laterals de la nau. L’aparell, format per carreus petits ben escairats i disposats en filades horitzontals, defineix una construcció de mitjan segle XII.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un frontal d’altar de pintura sobre taula procedent de l’església i datat a la primera meitat del s. XIII (frontal d’Avià). Presideix el compartiment central la Verge Maria i el Nen Jesús sota un pal·li, flanquejats a la part superior per sengles àngels. Als extrems de la taula es representen diverses escenes relatives a la vida de Maria i a la infantesa de Jesús: l’Anunciació, la Visitació, el Naixement, l’Epifania i la Presentació al temple. A l’altar de la mateixa església en podem veure una còpia.

La història

La primera notícia que fa referència a la parròquia de Santa Maria d’Avià és l’acta de consagració d’aquest temple pel bisbe Nantigís d’Urgell, el dia 12 de gener de l’any 907; aquest temple havia estat edificat pel comte Guifre el Pelós, repoblador de la zona, però la consagració es feu posteriorment, a petició del comte Miró, fill del fundador, que el constituí en parròquia, amb límits establerts dins els quals hi havia una sèrie de viles rurals esmentades en l’acta, on consten també diverses donacions. El 1003 el comte Oliba Cabreta va cedir-la al monestir de Santa Maria de Serrateix. Mantingué la categoria de parròquia fins el 1312. Actualment, depèn de l’església de Sant Martí d’Avià.