L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del s XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301. Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe. Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat. El 1592 fou secularitzada i es convertí en col·legiata, que continuà regida per un abat fins el 1689. A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren a la mitra d’Elna, aleshores ja de Perpinyà.
Interior de l’església canonical de Santa Maria de la Real
© Fototeca.cat