Situació i presentació
El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès (l’antic Adest), que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell (després del de Solsona). Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors: el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb els castells de Merlès i de Pinós; un petit apèndix, al SE del terme, s’endinsa també a l’esquerra de la riera de Merlès, dins el Bages, amb les parròquies de Sant Amanç de Pedrós i Sant Miquel de Terradelles (ambdues havien format part del terme d’Oristà); el territori de la dreta de la riera de Merlès comprèn la caseria de Santa Maria de Merlès, que n’és cap, les esglésies de la Trinitat de la Tor (o la Tor d’Olvan) i de Santa Margarida de Tortafè, el veïnat de Vilalta i masies importants com la Cortada i Escrigues.
La riera de Merlès travessa el municipi de N a S i fa de límit amb Lluçà en un petit sector del NW del terme, mentre que en un llarg sector del SW és la frontera amb el de Puig-reig, fins poc abans de la seva desembocadura al Llobregat. Rep per la dreta la riera de la Pinya.
L’any 1937 el municipi rebé el nom de Merlès. Adscrit a la comarca del Berguedà, el 25 de juliol de 2015 Santa Maria de Merlès participà en una consulta per decidir la constitució o no de la nova comarca del Lluçanès i si el municipi volia formar-hi part. Amb una participació de més del 60%, guanyà el vot negatiu amb el 78% de vots.
Els principals eixos de comunicació són la carretera local que enllaça la comarcal de Vic a Gironella amb l’Eix del Llobregat (C-16) i la també local que va de Prats de Lluçanès a Navars.
La població i l’economia
La població ha seguit una evolució en part paral·lela a la dels municipis veïns del Berguedà: el 1553 la parròquia de Santa Maria tenia 9 famílies i la de Sant Pau de Pinós, 4; al segle XVIII la parròquia de Santa Maria perdé habitants (de 176 h el 1718 passà a 96 h el 1787), mentre que la de Sant Martí es mantenia en 92 h i la de Sant Pau augmentava de 69 h a 74 h; assolí el màxim demogràfic el 1857, amb 818 h a tot el municipi, però la població tornà a baixar durant la segona meitat de segle (481 h el 1877 i 403 h el 1900); es recuperà en part gràcies a la indústria tèxtil (612 h el 1920), però des del 1960 la tendència tornà a ser a la baixa (de 569 h el 1960, a 509 h el 1970, 305 h el 1981, 200 h el 1991, 156 h el 2001 i 151 h el 2005). El poblament és disseminat, ja que només hi ha dues petites agrupacions de masies al voltant de les dues esglésies del municipi. Les causes del despoblament, que són comunes a les d’altres municipis del Berguedà, són el trasllat dels seus habitants cap a altres termes, com Prats de Lluçanès o Gironella, per tal de trobar noves feines.
Una mica més de la meitat del municipi és ocupada per grans extensions de boscos (principalment pinedes de pi roig i alguna roureda i alzinar). Les franges de conreus, que se situen prop de les masies, es dediquen sobretot als cereals (blat i ordi) i el farratge. La ramaderia és un bon complement de l’economia bàsicament agrícola del municipi. A les masies es cria bestiar porcí, boví, oví i conills. Temps enrere havia existit una fàbrica tèxtil, dita popularment la Fàbrica Nova, situada al peu de la riera de Merlès i molt a la vora de la parròquia de Santa Maria de Merlès.
La caseria de Santa Maria de Merlès
Aspecte dels voltants de l’església de Santa Maria de Merlès
© CIC-Moià
La caseria dispersa de Santa Maria de Merlès (532 m i 62 h el 2005) és situada a la dreta de la riera de Merlès, al peu del ramal que uneix la carretera de Vic a Berga amb Puig-reig; l’església parroquial de Santa Maria i algunes masies formen una plaça, on és situat l’ajuntament.
La jurisdicció de tot el terme (llevat de l’apèndix bagenc de Sant Amanç de Pedrós i Sant Miquel de Terradelles) depenia del castell de Merlès (les restes són al sector lluçanès, damunt Sant Martí), esmentat des del 893 i infeudat a la família Lluçà (senyora del proper castell de Lluçà), que tenia com a feudatària la família de cavallers cognomenada Merlès; després del segrestament del domini per part de la corona, a la fi del segle XIII a causa de la pretensió dels Lluçà-Saportella de tenir-lo en domini alodial, el 1386 havia tornat als Saportella i s’integrà després pràcticament a la baronia de la Portella (amb centre a la Quar).
L’església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada el 893 dins el bisbat d’Urgell (actualment pertany al de Solsona) i inicialment incloïa en el seu terme parroquial el sector de Sant Martí (arribava a Pinós); els bisbes de Vic fundaren al segle XI la parròquia de Sant Martí, a la part lluçanesa, per precisar el seu domini en aquest sector. De la primitiva església preromànica consagrada l’any 893 i del posterior edifici romànic que segons sembla es trobava a l’indret de l’actual cementiri, no en queda res, ja que al segle XVII fou substituïda per l’actual església barroca. Al mateix segle fou bastida, pocs metres més avall, la nova església, un edifici d’una sola nau amb capelles laterals, amb la porta a migdia i el campanar de planta quadrada i de quatre pisos a ponent. Forma un petit nucli amb la rectoria i una masia. Al costat s’aixeca, sobre la riera, un pont medieval que la uneix a Sant Martí de Merlès.
La festa major se celebra el 15 d’agost, i el dia de la Santíssima Trinitat es va fins a la capella de Vilalta, on es diu missa i es reparteix pa beneït als assistents. La festa major de Sant Miquel de Terradelles és el 29 de setembre, i el diumenge més pròxim al 8 de setembre se celebra la festa major de Sant Pau de Pinós amb una missa a l’església de la Mare de Déu de Pinós.
Altres indrets del terme
El sector del Berguedà
Vista de la masia Escrigues
© CIC-Moià
Al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella, hi ha l’església de la Trinitat de la Tor, romànica. El conjunt és molt auster i el 1905 ja estava abandonada.
Al sector sud-occidental, a l’esquerra de la riera de Merlès i a la vora de la masia de la Riera de Tortafè, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida de Tortafè, probablement obra del segle XII; al voltant hi ha vestigis d’un poblat d’època medieval.
Entre les masies d’aquest sector destaca la Cortada (també anomenada la Cortada dels Llucs). És una gran pairalia documentada des de la baixa edat mitjana que fou reformada totalment al segle XVII i ampliada al XVIII. La família Cortada, propietària de la masia, participà activament en la guerra de Successió a favor de Felip V; entroncats amb els Oriola de Ripoll, al segle XIX van rebre el títol de comtes de la vall de Merlès. La masia, edificada al segle XVII, és adossada a una tor re quadrada medieval; reprodueix l’esquema tradicional i és tancada per un clos emmurallat. La capella familiar de Santa Magdalena fou edificada el 1357 i es modificà el 1890. Es tracta d’una construcció de planta quadrada coberta a quatre vessants, amb la porta orientada a migdia i impostes que reprodueixen temes de bestiari.
Una altra masia interessant és Escrigues, que com l’anterior és situada a la dreta de la riera de Merlès i al N de Santa Maria. Documentada des del segle XV, és una construcció del final del segle XVIII o el començament del XIX, de planta quadrada, coberta a dos vessants i amb una tor ratxa central.
Més al N, la masia de Vilalta centra un petit veïnat que a efectes administratius es considera comprès dins l’entitat de població de Santa Maria de Merlès. La masia de Vilalta durant el segle XV va formar part dels dominis dels barons de la Portella. Ara bé, la masia actual fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII. És de planta quadrada, coberta a quatre vessants i s’amplià amb un cos rectangular. La capella familiar de la masia és barroca i dedicada a la Santíssima Trinitat. Prop de la masia i al peu de la riera de Merlès hi ha el molí fariner de Vilalta, que data del segle XVIII.
Altres masies d’interès són les de Rimbau, Bor relleres, la Casa Nova, etc.
El sector del Lluçanès
El castell de Merlès és en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès, prop del mas Gombau. Només se’n conserva un llenç de mur del segle XII, fet amb carreus col·locats en filades, i una espitllera, sobre un penyal.
L’església de Sant Martí de Merlès, a l’esquerra de la riera, s’uneix a la propera de Santa Maria, a l’altra banda, per un antic pont medieval que encara no existia l’any 893, quan es va consagrar l’església de Santa Maria de Merlès. El degueren crear poc després els fidels de la part esquerra del riu, que es consideraven del bisbat de Vic, mentre que els de la riba dreta eren del bisbat d’Urgell. Es tracta d’un pont gòtic que fou consolidat al segle XVIII. Consta de tres arcs, el central lleugerament apuntat i els dos laterals de mig punt. Hom té notícies de l’església de Sant Martí des de l’any 976, però l’edifici preromànic fou substituït a mitjan segle XI per l’actual, que es reformà al segle XVII. Consta d’una nau romànica que es cobreix amb una volta del segle XVII, un presbiteri quadrat i una porta a migdia. El campanar romànic és una torre quadrangular amb dues obertures d’arc de mig punt que s’aixeca sobre la nau. A uns 25 m de l’església de Santa Maria surt una pista que travessa la riera de Merlès i porta a Sant Martí (62 h el 2005).
L’església de Sant Pau de Pinós fou centre d’una petita demarcació històrica centrada en l’antic castell de Pinós, o torre de Ginebret, situada no gaire lluny del mas de Ginebret i abocada a la vall de Merlès; és citada ja el 1063, en què depenia de Miró Riculf, tronc del famós llinatge dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. Les primeres notícies de l’església són de l’any 1169, però d’aquest edifici romànic només es conserva l’absis semicircular, a llevant de l’actual església, que fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII amb capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada.
Des de l’any 1170 s’enregistren deixes i donacions de particulars que enriquiren l’església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, del segle XI. Aquesta església és un senzill exemplar d’una sola nau amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant que encara conserva les arcuacions cegues i les bandes llombardes pròpies del primer romànic. Al segle XVIII es va construir la sagristia i la nova porta a ponent, aixoplugada per un petit atri.
Prop de l’església romànica de Santa Maria de Pinós, i dalt d’un petit turó, hi ha les restes d’una torre del segle XII que correspon a una gran masia fortificada de planta quadrada, de dos pisos d’alçada i finestres en forma d’espitllera.
La caseria disseminada de la Molina es troba al peu de la riera de Merlès,al SW, just a la frontera amb el terme municipal de Puig-reig.
Entre les masies més destacables hi ha el Vilar, Vinyoles, Pedrós, i la Costa. Aquesta darrera és una masia del segle XVII, de planta rectangular i coberta de dos vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant, que s’adossa a una torre gòtica de planta quadrada i de tres pisos d’alçada. Serra de Degollats és una altra masia, documentada des del segle XI, situada en un lloc privilegiat des d’on es pot contemplar tota la vall de Merlès. La construcció data del segle XVII; és de planta quadrada i coberta de quatre vessants i fou fortificada amb matacans als extrems dels murs, ja que, atesa la seva situació estratègica, es va veure involucrada en diversos conflictes bèl·lics (guerra de Successió, guerres carlines, etc.).
El sector bagenc
Al SE del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, un apèndix allargat que s’endinsa al Bages inclou les parròquies de Sant Amanç de Pedrós i Sant Miquel de Terradelles. Sant Amanç de Pedrós, vora la riera de Pedrós, tributària de la de Relat, és una església romànica del segle XII. Correspon a la capella familiar de la masia de Pedrós i és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a llevant. La masia, que presenta una estructura tradicional, fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII.
Les primeres notícies de l’església de Sant Miquel de Terradelles són de l’any 1011, però l’edifici actual data del segle XII i té una estructura molt usual a la comarca. És d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular amb coberta d’un quart d’esfera, que s’orienta a llevant; el campanar d’espadanya es va construir al segle XVII.
Prop de l’església hi ha la masia de Terradelles, d’estructura tradicional, construïda al segle XVII i ampliada al XVIII, en què també fou bastida l’església neoclàssica de Sant Miquel i la rectoria.