Sant Aniol d’Aguja

Aguja (ant.), Sant Aniol d’Uja, Sant Aniol d’Aguges

Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.

El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir. El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat. El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt. L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí en parròquia rural, de la qual depenia Sant Feliu del Riu i un santuari, per la tradició de la vinguda ací de sant Aniol, des del Vallespir, per fer-hi penitència. Sant Aniol guaria el mal d’ulls amb l’aigua de la veïna cova de l’Abat. Ara el lloc és pràcticament abandonat i la parròquia és un annex de Santa Cecília de Sadernes. Hom hi celebra el tradicional aplec de Sant Aniol, que descriu M.Vayreda en La punyalada.