i Sant Aniol de Finestres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sant Aniol de Finestres

Nom adoptat el 1937 per al municipi deFinestres
Municipi
Garrotxa
Nom adoptat el 1937 per al municipi deFinestres
Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Població: 
327 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

Situació i presentació

Termeneja amb els municipis de Santa Pau (N), Mieres (NE), Sant Martí de Llémena (del Gironès, a l’E), Amer (de la Selva, al S i a l’W), les Planes d’Hostoles (W) i Sant Feliu de Pallerols (NW). S'estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres (920 m), el turó del Faig Rodó (1 018 m) i Puigsallança (1 027 m). A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó (840 m), que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles. Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de Fontpobra, el volcà de Can Tià (820 m) i el coll de Can Barrau. Al NE, el límit termenal amb Mieres coincideix en un bon tros amb el camí antic de Santa Pau a Finestres, fins al collet de Pedres Picades, i, més al S, el límit oriental amb Sant Martí de Llémena passa per la serra de l’Abaumet fins a trobar la riera que baixa de Granollers de Rocacorba. A la dreta de la vall de Llémena, el municipi de Sant Aniol s’allargassa pel SE fins al puig de Sant Roc (591 m), que fa de termenal, també, entre Sant Martí de Llémena i Amer. El territori muntanyós és ocupat en bona part per boscos d’alzines, i el sector nord del terme és inclòs en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

La riera de Llémena, que solca la vall en direcció NW-SE, neix, dintre el terme de Sant Aniol de Finestres, als barrancs de Matabous i de la Fosca, que es formen al peu dels volcans Fontpobra i Can Tià. Un seguit de rieres i torrenteres que davallen de les muntanyes que formen la vall, com el barranc de la Saula, el torrent de Bullidors, etc., engrosseixen el cabal de la riera de Llémena al seu pas per Sant Aniol.

El municipi inclou, a part la seva capital històrica, Sant Aniol de Finestres, el poble de Sant Esteve de Llémena i les caseries de la Barroca, les Medes, el Veïnat Sec, el Veïnat de l’Església i el Raval i els santuaris o esglésies de Finestres (antic poble i monestir), de Bustins, d’Elena i de Bell-lloc de Llémena. El 1937 el municipi adoptà el nom de Finestres. Del poble de Sant Aniol parteix una carretera que, per la vall de Llémena i més avall pel pla de Sant Gregori, porta a Girona. D’aquesta carretera en surt una altra, aigua avall del poble de Sant Aniol, que duu a les Planes d’Hostoles,

poble on es pot enllaçar amb la carretera C-63 d’Olot a Santa Coloma de Farners. Les comunicacions han facilitat la relació del municipi amb el Gironès.

La població i l'economia

En el fogatjament de vers el 1380 Sant Aniol tenia 53 focs. El 1718 hi havia 324 h, cosa que mostra un increment de població. El 1787 el cens demogràfic assolia la xifra de 747 h, que el 1860 havien augmentat a 1 263 h. A partir de llavors es detecta una minva demogràfica que el 1900 s’aturà en 936 h, xifra que es mantindria el 1930 i que el 1960 baixà a 658; el 1975 només n'hi havia 307. El cens anterior del 1970 n'assenyalava 392 al terme de Sant Aniol, repartits entre els pobles de Sant Aniol (111), Sant Esteve de Llémena (260) i la Barroca (21), mentre que a Santa Maria de Finestres hi havia 9 edificis deshabitats. Pels volts de la dècada del 1980 la població continuà baixant, amb 275 h el 1981 i 237 h el 1991, però durant els anys noranta la tendència s’invertí lleugerament i s’assoliren els 251 h el 1998. Al 2005 arribà a 286 h.

L’economia de Sant Aniol és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals i farratge) i una petita extensió de regadiu. Les activitats derivades de l’agricultura i de la cria de bestiar porcí, oví i boví són els principals recursos econòmics. Hi ha empreses dedicades al sector alimentari, a més d’una planta embotelladora d’aigua, que complementen l’economia juntament amb alguna iniciativa orientada al turisme rural.

El poble de Sant Aniol de Finestres

El poble de Sant Aniol de Finestres (55 h el 2005) és situat a 415 m, a la dreta de la riera de Llémena. És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Aniol, esmentada el 922. Posteriorment va ser donada a la seu de Girona pel comte Miró II de Besalú, bisbe de Girona. L’església actual és d’origen romànic, encara que ha estat molt modificada. De romànic conserva l’absis, sobrealçat amb construccions posteriors. La torre campanar és espitllerada. Al maig se celebra la festa major i al desembre l’aplec de Santa Llúcia.

Altres indrets del terme

Sant Esteve de Llémena i la Barroca

El poble de Sant Esteve de Llémena (298 m i 218 h el 2005), és situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. Hi ha l’ajuntament. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, i es troba al Veïnat de l’Església, uns 2 km al S del nucli, passat el Veïnat Sec. El 1156 Guillem Ademar de Porqueres, senyor de Finestres, evacuà les dominicatures i altres drets que posseïa en aquesta parròquia a favor de l’Església gironina. Dintre la seva demarcació parroquial hi ha una capella romànica dedicada a Sant Cebrià, a l’W del poble; és una església d’una nau i absis semicircular, abandonada. Uns 300 m al S de Sant Cebrià es troba la capella de Bell-lloc de Llémena, dedicada a la Mare de Déu. La població celebra la festa major cap al final de juliol.

Al S de Sant Esteve, situat a uns 386 m, a la dreta del torrent de la Barroca, afluent de la riera de Llémena per la dreta, hi ha la caseria de la Barroca (o Sobre-roca) que tenia 13 h el 2005. La seva església parroquial, dedicada a Sant Andreu, és documentada el 985 (“ Sancti Andreae qui est situs in locum que dicunt Super Rocha ”) en una permuta de terres situades a la dita parròquia feta entre Guillem i Gotmar, bisbe de Girona. Hi ha una altra permuta de terres, del 1271, efectuada entre Berenguer de Castelló i Pere, abat d’Amer. El 1603 el lloc és citat com a Çabarroca en un privilegi que Berenguer d’Om, baró de Santa Pau, concedí als seus habitants. Hi ha les restes d’un castell quasi totalment arruïnat. De l’església parroquial, que és del segle XVII, depèn el santuari d’Elena, situat al vessant del puig d’Elena (565 m), a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. És un edifici romànic d’una nau i un sol absis, amb campanar de paret i un porxo davant la porta a la façana de ponent; ha estat bastant modificat.

Finestres, les Medes, altres esglésies, masos i restes arqueològiques

L’antic poble de Finestres, a 880 m a la serra de Finestres, té els seus orígens històrics vinculats al castell de Finestres i era situat sota aquest castell, a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l’església de Santa Maria de Finestres, que va ser consagrada el 947 pel bisbe Gotmar de Girona. L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles, monestir al qual ja pertanyia l’any 1096. El priorat s’extingí el 1836 tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris. El temple sofrí danys en els terratrèmols de 1427-28. Conserva de l’obra romànica, que ha estat molt modificada, la volta i l’absis, sobrealçat. Havia estat ampliada el 1779 i el 1836, en suprimir-se el priorat, esdevingué només parròquia. S'hi celebra un aplec el diumenge després de la segona Pasqua. Del castell, que era situat vora el camí de Sant Aniol a Santa Pau, en resten alguns murs en ruïnes, la cisterna i fonaments d’altres construccions.

El veïnat de les Medes és situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes. Hi ha les ruïnes de l’església de Sant Joan de les Medes, romànica, i una altra església dedicada a Sant Julià, d’origen romànic, modificada posteriorment, d’una nau sobrealçada i un sol absis.

L’església de Sant Miquel de Bustins és a l’E del cap de municipi, prop la casa de Bustins, a l’esquerra del Torrent Mat. és un edifici romànic d’una nau i absis amb tres finestres. Dalt del puig de Sant Roc, proper a la Barroca, hi ha l’ermita de Sant Roc. El mas de Can Vilaplana té una capella dedicada a la Puríssima. Altres masos a destacar són la Sala de Sant Aniol, Costabella i el Siubés.

Entre les restes arqueològiques del terme cal esmentar el poblat ibèric situat a la Palomera; restes d’una torre a Puig Trepador; el jaciment paleolític de la Barroca; les troballes ibèriques a Can Tura i al mas del Grau, i restes de fortificació a la masia coneguda com el Castell. El Dr. Miquel Oliva descobrí un dolmen i el jaciment del Roc de la Melca, del període neolític.

La història

L’antecedent documental més llunyà de l’antic castell de Finestres (a uns 950 m) deu ser la concessió de la serra de Finestres, atorgada per Guifre II Borrell, comte de Barcelona-Girona, el 906, com a feu comtal de Cerdanya-Besalú. Tanmateix, la primera notícia que esmenta el castell és de l’any 947, en la consagració de l’església de Santa Maria del castell de Finestres (“ in castro quod dicitur Fenestras ”).

El castell pertanyia als comtes de Barcelona i el tingueren en feu els de Besalú. El domini útil del castell pertanyia, ja des de mitjan segle XI, als senyors de Porqueres, inicialment com a castlans i a partir del segle XII, en extingir-se el comtat de Besalú, com a senyors directes. Aquesta família fou tronc del llinatge Santapau; el cognom el prengueren en esdevenir senyors del castell de Santa Pau, centre d’una dilatada baronia. Anteriorment, però, a mitjan segle XI, s’esmenten en la documentació dos castells, el major i el menor, però aquest darrer és ben difícil d’identificar. Sembla que devia correspondre, segons Ramon Grabolosa, a una fortificació propera al poble de Sant Aniol.

El 1323 el terme del castell de Finestres, que encloïa les parròquies de Sant Aniol, de Santa Maria, de Sant Esteve de Llémena, de Sant Andreu de Sobre-roca, de Santa Maria de Santa Pau, i les Medes, a més del mateix castell, havia passat, doncs, a la baronia de Santa Pau. En 1464-73 el castell de Finestres estigué en poder dels remences i en fou un centre important d’operacions. El 1698 les antigues parròquies i pobles del terme del castell de Finestres formaven part, encara, de la baronia de Santa Pau.

Col·laboració: 
RaGr / TLlC
Llegir més...