El seu nom veritable és el d’António Martinho do Rosário. Els seus personatges, de passions instintives i amb una violenta càrrega de simbologia sexual, expressen una simbiosi home-natura amb un sentit existencial característicament portuguès. Són notables A Promessa (1957), António Marinheiro (1960), O Pecado de João Agonia (1961), Os Anjos e o Sangue (1961), Irmã Natividade (1961), Anunciação (1962) i Português, escritor, quarenta anos de idade (1974), que constituí el gran èxit teatral portuguès del període revolucionari. Escriví també poesia: Romances do Mar (1955) i Os Olhos da Víbora (1957).