Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J. Lladonosa, des dels volts de 1160. La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda. Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda. Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir. El seu darrer ermità s’hi instal·là el 1851 i es deia B. Francesc Palau i Quer. L’ermita, d’estil romànic i mig abandonada al començament del segle XX, fou restaurada el 1978. Vora seu, a la gran balma, hi ha la font dels Cossis.