i Sant Climent de Llobregat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sant Climent de Llobregat

Antic nom deAlmafà, Nom adoptat el 1937 per al municipi deel Cirerer del Llobregat, SinònimSant Climent d’Almafà
Antic nom deAlmafà, Nom adoptat el 1937 per al municipi deel Cirerer del Llobregat, SinònimSant Climent d’Almafà
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Població: 
3.779 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

Situació i presentació

Limita amb els termes de Gavà i Viladecans (al sud), Sant Boi de Llobregat (a l’est), Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló (al nord) i amb Begues (a l’oest). Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent. El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes (309 m), a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques (per on passa la carretera que ve de Sant Boi), Pedres Blanques i fins al coll de Querol a la punta més septentrional, divisòria dels termes de Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i Torrelles de Llobregat; el termenal amb aquest darrer municipi segueix després per la Costa Fustera (363 m), el turó del Tabor (356 m) i el puig d’Endi (345 m), partió també amb Begues, municipi amb el qual termeneja per un petit sector a ponent. A migdia, el límit amb Gavà passa per la serra de Roca Salena i segueix la riera de Sant Llorenç fins prop de Can Tries. Després el termenal separa el municipi del de Viladecans pel bosc de Can Seguí, la serra de Miramar (222 m), la Roureda i les Roquetes fins al cim de Sant Ramon. Altres accidents són el Pedró (192 m), al migdia del cap de municipi; el coll de la Creu, vora el qual hi ha el cementiri; el pujol d’en Mas (234 m), que separa les rieres de Salom i de Sant Llorenç, i les Comes (293 m), entre la riera del mateix nom i la de Salom, per on passa una antiga carrerada.

El 1937 el municipi de Sant Climent de Llobregat canvià el seu nom pel de Cirerer de Llobregat.

Una carretera local uneix els pobles de Sant Boi i Viladecans, passant per Sant Climent, pel traçat de l’antic camí que, tot seguit de Sant Climent es dirigia a Begues i a Olesa de Bonesvalls, un fragment del qual pot ésser l’esmentada carrerada.

La població i l’economia

La població (climentons) té un primer fogatjament de vers el 1368 encomanat per Pere III que registrava 48 focs, que es delmaren molt durant el segle XV i la primera meitat del XVI. El 1718 la població havia augmentat fins a 419 h i el cens de Floridablanca en registrava, el 1787, 1 003 h, que ascendirien a 1 066 h el 1848 i, després d’una minva demogràfica al tombant de segle (984 h el 1900) la població es tornaria a recuperar amb 1 125 h el 1930; el 1936 en tenia 1 281, el 1960, 1 281 i el 1975, 2 002. Al llarg dels anys vuitanta i noranta l’evolució demogràfica continuava essent positiva, amb un creixement moderat: 2 083 h el 1981, 2 289 h el 1991 i 3 140 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 3 443 h.

La riquesa econòmica tradicional del terme és l’agricultura. Sembla que antigament es collia molt de blat, raïm, garrofes i fruita. Actualment, els camps i els marges, encara que conserven localment el nom de vinyes, són plantats sobretot de cirerers, fruita per la qual és conegut el municipi. Mostra d’aquesta activitat agrícola és la ja tradicional Exposició de Cireres, que se celebra des del 1976, pel juny. Els darrers decennis del segle XX s’ha anat implantant al terme certa activitat industrial, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, el paper i les arts gràfiques, la construcció i el químic. Tot i així, part de la població activa treballa en la indústria dels municipis veïns. S'ha impulsat també la funció residencial i el sector dels serveis.

El poble de Sant Climent de Llobregat

El poble de Sant Climent de Llobregat (85 m d’altitud i 3 516 h el 2006) és encaixat a la petita vall de la riera de Sant Climent, on conflueixen, darrere la muntanya de Sant Ramon, les rieres de les Comes, de Salom i de Querol. Hom obté una bona panoràmica del poble venint de Sant Boi, un cop s’ha passat l’estret de Roques i s’ha arribat a la Torre Montserrat. El poble conserva encara parcialment la fesomia rural, només alterada per la construcció d’alguns blocs de pisos. L’església parroquial de Sant Climent de Llobregat va ser reformada i engrandida el 1704, quan hom construí la façana amb el portal de llinda a llevant. De l’església anterior conserva únicament el campanar, romànic, del segle XII i amb arcuacions al primer pis només, que va ser restaurat els anys 1959-62. L’església és d’una sola nau, coberta amb falsa volta d’arestes entre arcs de mig punt; té capelles laterals entre els contraforts, cobertes també amb falsa volta d’arestes. S'il·lumina per unes finestres rectangulars amb vitralls que hi ha a sobre de les capelles. A migdia, prop del campanar (que va ser acabat al segle XVIII), s’obre una capella neogòtica, del 1900, que fou construïda per Josep Amargós; és decorada amb pintures d’escenes de la vida de Crist i altres d’ornamentals. L’altar major és decorat amb unes pintures de J. Torres i Viver, del 1963. A la façana hi ha un ossari gòtic i dues claus de volta. L’església va ser restaurada després de la guerra civil de 1939-39.

Entre els equipaments culturals del poble trobem un Casal de Cultura que inclou un teatre municipal i el Museu d’Eines del Pagès. Entre les diferents celebracions del poble cal destacar la popular Exposició de Cireres, pel juny, que ha arribat a superar la festa major i en la qual es realitzen diversos actes com una festa castellera i gegantera, una mostra de tractors antics, una fira de brocanters i artistes, una trobada de puntaires, etc. La festa major d’estiu se celebra a l’agost, el dia de Sant Llorenç, i la festa major d’hivern, al novembre, en honor a Sant Climent. Per Sant Ponç, al maig, alguns pagesos van al carrer de l’Hospital de Barcelona a vendre herbes. A l’octubre es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Roser.

Altres indrets del terme

Antigament, dins el terme parroquial de Sant Climent hi havia diverses capelles i ermites, de les quals la de Santa Maria de Sales pertany avui al municipi i a la parròquia de Viladecans, la de Can Colomer de les Valls és abandonada, la de Can Molins és desafectada al culte i la de Sant Llorenç és totalment en ruïnes. Aquesta capella de Sant Llorenç, que a vegades se cita com a Sant Llorenç de les Canals, és documentada el 1304. Des del segle XVI, que ja es trobava en mal estat, era habitada per un ermità; va ser reedificada el 1778, però a la primeria del segle XX ja era arruïnada. No fa gaires anys encara es conservava un senzill i rústic retaule barroc dedicat a sant Llorenç. Les restes de l’ermita i d’alguns edificis o dependències que l’envoltaven són prop de Can Tries, vora la riera de Sant Llorenç. S'hi accedeix per Gavà, ja que el camí que hi mena des de Sant Climent és molt dolent, i vora aquell mas (just en terme de Viladecans) s’ha format recentment el veïnat de Can Tries, dins el terme de Gavà. Actualment es conserva només en terme de Sant Climent la capella de la Mare de Déu del Roser, erigida el 1958.

A més dels masos esmentats, dins el terme hi ha Can Vallirana, el gran mas Can Colomer dels Escarabats, Can Riera Vell i Can Riera Nou, Can Tallada, Can Bonet, Can Bori i d’altres.

La història

El lloc, on antigament hi havia el mas d’Almafar (986), és documentat el 970 en esmentar-se, dins el terme del castell d’Eramprunyà, el camí que va a Sant Climent. Versemblantment, aleshores ja existia l’església, però aquesta és documentada explícitament el 1002, any en què es jura el testament sacramental de Recosind sobre l’altar de Sant Climent, màrtir de Crist, que té la basílica al comtat de Barcelona, al terme d’Eramprunyà. El 1057 l’església se cita com a parròquia. La parròquia de Sant Climent estigué molt de temps unida a la Mensa Capitular, des del 1391 fins a mitjan segle XIX. De la parròquia de Sant Climent depenia el lloc de Viladecans i l’església d’aquest poble va ser sufragània de la de Sant Climent fins el 1746.

La parròquia de Sant Climent de Llobregat formà part de la baronia d’Eramprunyà, que posseïren des del 1323 els Marc, que havien estat funcionaris reials, i els seus descendents. Al segle XVII Sant Climent se'n separà i passà als Ivorra, barons de Sant Vicenç dels Horts i de Bellera.

.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...