Sant Esteve de Llitera

San Esteban de Litera (es)

Sant Esteve de Llitera

© Fototeca.cat

Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.

La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar. Es conreen 5.012 ha, de les quals 2.757 són de regadiu (el 55%) i 2 555 de secà. Els conreus principals són els cereals: l’ordi (1.846 ha) i el blat (1.746); hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol. L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196. Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol. La ramaderia és important: 2.500 caps de porcí, 3.000 d’oví i més de mil de boví. Hi ha també avicultura (4.000 caps d’aviram) i cuniculicultura (2.000 caps). L’any 1975 el 33% de la població activa es dedicava a l’agricultura, el 59,6% a la indústria (fora del municipi) i la resta als serveis i la construcció. Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins d’oli i de pinsos).

La vila (727 h agl i 99 h diss [1981]; 471 m alt) és als contraforts de la serra de la Gessa. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve. El lloc fou conquerit el 1107 per AlfonsI d’Aragó; fou repoblat amb elements catalans a fur d’Aragó i el 1305 passà a formar part del regne d’Aragó. El parlar és un ribagorçà de transició. El municipi comprèn el poble i enclavament de Rocafort de Llitera i l’ermita de la Guàrdia.