Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials.
L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086. Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany. Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el decret episcopal de separació data del 1775. L’edifici actual va ser erigit a la fi del segle XI i consagrat el 6 de juliol de 1093. És una curiosa edificació de dues naus desiguals, dedicades a sant Feliu i sant Joan, a les quals es va afegir, al segle següent, una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa a la part de tramuntana.
Al segle XVIII es construí un cos d’edificació per a rectoria a la part de migdia, al lloc on pertocaria la nau de migdia que mai no es va construir. S'inutilitzà el portal primitiu de migdia i s’acabà la transformació capgirant l’església el 1787, fent el portal a l’indret de l’absis major, que es va destruir, i construint un cos adossat al presbiteri a l’extrem ponentí de la nau major; a més, també es va enguixar i decorar amb elements barrocs a l’interior. L’església és restaurada: s’hi reconstruí l’absis major i es reféu el menor amb pedres de l’absis de Sant Martí.