Situació i presentació
Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló (Moianès) i Avinyó (Bages) i a l’W amb Santa Maria de Merlès (Berguedà). Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes (al S del poble), del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma (al NE, a la riera de Basí), del municipi de Prats de Lluçanès.
El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa. El terme únicament comprèn el poble de Sant Feliu Sasserra, cap administratiu. Disseminades arreu hi ha un nombre important de masies, entre les quals destaquen els masos Vallgatina, Vilaclara, Arnaus, Traveria, el Puig i Pujalt. Travessa el terme de S a N una carretera local que uneix el poble amb Prats de Lluçanès i amb Avinyó. Al peu del poble surt una segona carretera local que va a Oristà.
La població i l’economia
El 1553 la població (feliuencs) era formada per 47 famílies i, pel que fa als oficis, hi havia una dotzena de paraires, quatre ferrers, sastres, teixidors, mestres de cases i un hostaler. Entre el 1600 i el 1700 hi hagué una època de prosperitat, sobretot gràcies a la parairia. El cens del 1686 dona 118 cases al poble i 12 pagesies. La població experimentà una forta decadència en extingir-se la parairia, i baixà de 947 h el 1860 a 559 h el 1900. Amb la implantació d’algunes indústries hi hagué una petita revifalla de la població: el 1986 hi havia 633 h, 654 h el 1991, 642 h el 1996 i 638 h el 2005. L’any 2022 la població era de 611 h.
L’agricultura té un valor destacat en el conjunt de l’economia del municipi. Hom conrea preferentment blat de moro, tubercles i farratge. La ramaderia, complementària de l’agricultura, és diversificada, però destaca la cria d’aviram i porcs. Cal destacar també l’activitat industrial, derivada del passat tèxtil de la comarca. Hi ha una zona industrial. Pel que fa als serveis, hom fa mercat setmanal el dijous, i el primer dia de novembre se celebra la tradicional fira de Tots Sants, on es poden trobar productes artesanals.
El poble de Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra
© C.I.C -Moià
El poble de Sant Feliu Sasserra (617 m i 622 h el 2006) és a l’extrem E del terme, en una petita serra al carener de la qual s’escampen les cases. Es formà en una antiga carrerada abans molt utilitzada pel bestiar que es desplaçava de les terres lluçaneses al Bages. Conserva cases amb finestrals gòtics, i d’altres amb llindes de pedra datades sobretot al segle XVIII. L’edifici més important és l’antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, seu de la sotsvegueria, edifici del començament del segle XVII amb una façana renaixentista, i actualment seu de la casa del comú. L’antic arxiu de la sotsvegueria, especialment la part processal, es conserva a l’Arxiu Diocesà de Vic.
L’església parroquial de Sant Feliu Sasserra fou renovada al segle XI i enriquida al XII amb una portada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes. Dedicada inicialment a sant Feliu, Santa Maria i sant Joan, fou reedificada el 1581 aprofitant alguns murs anteriors (la portada quedà en un mur lateral) i aquesta edificació gòtica tardana fou ampliada amb una ampla capella del Santíssim (1881); modernament s’hi feu una nova façana.
En un extrem del nucli hi ha la capella neogòtica de Santa Magdalena o de Sant Salvador d’Horta. El Mas Arnaus té la capella pública de Sant Josep i el mas del Pilar (antic Mas Fàbregues), la de Santa Julita i Santa Bàrbara, aquesta darrera, obra del segle XVII reformada al XIX.
Al poble hi ha la Biblioteca Popular Sant Pere Almató, en honor a aquest monjo dominicà nascut a la població. Sant Feliu Sasserra celebra la festa major el segon diumenge de setembre. El darrer diumenge d’agost s’escau la festa de Sant Pere Almató i el 31 d’octubre i l’1 de novembre la festa de les Bruixes.
La història
L’església de Sant Feliu i altres punts del terme són esmentats des del 946 com a part integrant de la demarcació d’Oristà; a partir del segle XI, en desfer-se aquesta jurisdicció, el terme adquirí una certa autonomia, i hi actuaren com a senyors els Lluçà, que hi tenien importants alous. Molts d’aquests alous foren cedits al monestir de Lluçà, que arribà a tenir dotze masos dins la seva parròquia (Arnaus, Borrell, Badia, etc.) i dotze cases a la sagrera. En constituir-se la baronia de Lluçanès, el poble i el terme de Sant Feliu Sasserra hi foren inclosos, i el poble, aleshores el més poblat del Lluçanès, fou designat el 1449 com a residència del sotsveguer i seu d’una cúria de la sotsvegueria (amb Perafita), designacions que de moment no foren dutes a la pràctica. Quan s’erigí definitivament la sotsvegueria, el 1611, aquesta instal·là la cúria a Sant Feliu, i perdurà fins al decret de Nova Planta.
El sector SE del terme formava l’antiga demarcació del castell i parròquia de Sant Julià de la Cirera o Sant Julià Sacirera. La vila rural Ciresia és esmentada el 952 i l’església de Sant Julià, el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció. Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu. La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà. De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta. De l’antic castell, situat també a prop la Cirera, del qual procedia una família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic als segles XII-XIV, resta un tros de torre rodona, d’aparell romànic.
Adscrit a la comarca del Bages, el 25 de juliol de 2015 Sant Feliu Sasserra participà en una consulta per decidir la constitució o no de la nova comarca del Lluçanès i si el municipi volia formar-hi part. Amb una participació de quasi el 62%, guanyà el vot negatiu amb el quasi 52% de vots. Finalment, el maig del 2023, el Parlament de Catalunya aprovà la constitució de la comarca independent del Lluçanès, formada per Sant Feliu Sasserra i vuit municipis més pertanyents a Osona i el Bages. En el cas de Sant Feliu Sasserra, atès que el resultat de la consulta en aquest municipi fou negatiu, el Parlament aprovà la possibilitat de reintegrar-se a la comarca del Bages sense fer cap tràmit, si s’aprova en el Ple de l’Ajuntament abans del 31 de març de 2026.