i Sant Fruitós de Bages | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sant Fruitós de Bages

Nom adoptat el 1937 per al municipi deRiudor de Bages
Municipi
Bages
Nom adoptat el 1937 per al municipi deRiudor de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Població: 
7.961 h
[2009]
Extensió: 
22 km2

Situació i presentació

Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor.

El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí (363 m). La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme.El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages, comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap administratiu, els llogarets del Pont de Cabrianes (o Sant Jaume d’Olzinelles) i de Sant Iscle de Bages, els ravals de la Rosaleda de Bages i Torroella de Baix, a tocar del pont del Galobard, la caseria de Sant Benet de Bages i les urbanitzacions de les Brucardes i de la Pineda de Bages, propera al mas de Sant Iscle. Tres carreteres travessen el terme, la de Manresa a Berga (C-16), amb què s’enllaça l’autopista C-55 dins el municipi, la de Manresa a Vic (C-25), i l’Eix Transversal.

La població i l'economia

Vista des del terme de Sant Fruitós de Bages
© CIC-Moià

Els censos més antics de població (santfruitosencs) donen 42 focs el 1368-70, mentre que el 1553 n'hi havia 12. Durant el segle XVIII es passà de 374 h el 1718 a 451 h el 1787, increment que es continua donant al segle següent: 979 h el 1857, 1 180 h el 1860 i 1 438 h el 1887. El segle XX s’inicià amb 1 702 h el 1900, i se'n comptaren 1 533 el 1920 i 1 790 el 1930. Posteriorment l’increment continua i les xifres d’evolució de la població reflecteixen perfectament el procés d’expansió urbana que conegué el muncipi al llarg de les darreres dècades del segle XX. Els barris nous i els establiments industrials contribuïren d’una manera decisiva a l’increment demogràfic de Sant Fruitós de Bages. El 1986 hi havia 4 631 h, 4 778 h el 1991, 5 300 h el 1996 i 6 839 h el 2005.

Al segle XIX i principi del XX l’activitat bàsica del terme era l’agricultura de secà, situada en terrenys generalment plans, i de regadiu, que aprofitava les aigües de la séquia de Manresa. Hom conreà principalment blat i vinya (el 1890 hom produïa 25 000 hl de vi). Dins d’aquest marc cal destacar l’aparcició de la cooperativa agrícola de Sant Fruitós de Bages (1893) creada amb la finalitat d’unir els pagesos i aconseguir un màxim rendiment dels productes del camp i un abaratiment de les llavors, els fertilitzants i els queviures. La ramaderia és una activitat complementària de les feines agrícoles, principalment concentrada en la producció d’aviram i porcs.

El sector industrial és el més important del municipi des del punt de vista econòmic amb 13 polígons industrials, al desenvolupament del qual contribuí en els seus inicis la presència d’un corrent d’aigua com era el Llobregat i, posteriorment, la proximitat de Manresa. Una de les primeres activitats que es dugueren a terme fou la dels molins de pólvora. Entorn el 1870 a Sant Fruitós de Bages hi havia dues fàbriques, la de Miquel Vallès i la de la companyia Canals i Bosch. El sector tèxtil, però, és el que més ràpidament es desenvolupà. Hom construí un salt d’aigua i una fàbrica al Pont de Cabrianes, als terrenys de la família Bertran. Aquest edifici fou llogat el 1916 per l’empresa Filatures Ricart, i el 1921 la fàbrica passà a mans de Jaume Sitjes i Riera. Al voltant d’aquesta fàbrica s’aixecà una barriada. La fàbrica tancà les portes el 1962. Foren, però, diverses les fàbriques que s’instal·laren al marge dret del Llobregat. Avui la diversificació industrial és notable (tèxtil, alimentació, metal·lúrgica i electrònica).

L’activitat comercial és força dinàmica al municipi. Es fa mercat setmanal el dimarts.

Des del 1985, l’últim cap de setmana d’abril o el primer de maig, a Sant Fruitós de Bages se celebra Firantic, on s’exposen objectes d’antiquaris i brocanters. L’origen de la fira ha estat la tradicional subhasta dels dimecres a l’hostal de les Brucardes. Paral·lelament es fa la Trobada de Cotxes Antics i el ral·li Firantic de Cotxes d’Època. Des del 1991 hom organitza un mercat que dura un dia i en el qual s’acostumen a trobar tota mena d’antiguitats.

El poble de Sant Fruitós de Bages

Església parroquial de Sant Fruitós de Bages
© CIC-Moià
El poble de Sant Fruitós de Bages (247 m; 4 882 h el 2006), a llevant de Manresa, s’assenta a la riba esquerra del riu d’Or. El nucli històric o barri de la Sagrera és centrat per l’església i conserva, en bona part, el seu aspecte característic, rural i menestral, mentre que l’eixample modern damunt l’eix de la carretera de Manresa a Vic correspon a la seva imatge de població industrial.

L’església parroquial de Sant Fruitós, l’edifici més notable del nucli històric, és d’origen romànic, del segle XII, però experimentà modificacions importants al final del segle XVI, encara dins de la tradició gòtica. El temple és d’una nau, amb creuer i capelles laterals, amb el corresponent campanar quadrangular i un remarcable cimbori. Omplien el seu interior tres retaules barrocs que foren destruïts el 1936. L’altar major era obra de l’escultor Francesc Grau, de l’any 1687.

En el nucli urbà, les edificacions residencials s’han concentrat en els eixamples. El predomini de les edificacions plurifamiliars és important. El creixement de Sant Fruitós, per bé que un xic dispers, no va ser tan desafortunat com el d’altres municipis de la rodalia de Manresa. Uns dels espais públics que cal destacar són el Bosquet i el Passeig que l’uneix amb la resta del poble.

Una de les entitats més destacades de Sant Fruitós és el Casino Familiar (1909). Altres nuclis del municipi també disposen d’associacions pròpies, com el Grup Cultural Olzinelles i el Centre Cívic de la Rosaleda.La festa major d’hivern de Sant Fruitós s’escau el dia 21 de gener. El diumenge de Carnestoltes es fa la festa de l’Arròs. Té els seus orígens al segle XIX, en l’anomenat àpat dels pobres. El primer diumenge de juliol se celebra la festa major d’estiu. Al Carrer Nou, el segon diumenge de juliol, se celebra la festa de les Enramades.

Altres indrets del terme

Al SW, i prop del poble de Sant Fruitós de Bages, hi ha el barri de la Rosaleda. La urbanització de les Brucardes és situada al SE del poble, sobre el Llobregat i el raval de Torroella de Baix a tocar del terme de Navarcles.

Vista del terme del monestir de Sant Benet
© CIC-Moià
Entre els altres indrets del terme hi ha el llogaret del el Pont de Cabrianeso Sant Jaume d’Olzinelles en el sector N i l’antiga parròquia de Sant Genís de Vall dels Horts, de la qual només en queden restes. Documentada des del segle XI pertanyent a la senyoria de Sant Benet, al segle XVII fou incorporada a la parròquia d’Olzinelles. La feligresia, de cases escampades, s’estenia per la fondalada o pla del Graner, al N del nucli de Sant Fruitós. El poble de Torroella de Baix, a la dreta del Llobregat, és situat dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles. El poble de Sant Iscle de Bagesté prop seu la urbanització de Pineda de Bagesi, finalmente, cal esmentar el conjunt d’edificis que romanen de l’extingida abadia de Sant Benet de Bages —o simplement, monestir de Bages— que es troba a la dreta del Llobregat, en una vall estreta i fonda, closa a migdia per un congost del Llobregat i només oberta riu amunt en direcció a Navarcles i a la part alta del Pla de Bages.

La història

El lloc i l’església de Sant Fruitós són documentats des d’abans de mitjan segle X, en l’acta de consagració de Santa Maria de Manresa pel bisbe Jordi de Vic, que algun historiador situà a l’any 937. Sembla que la dedicació de l’església a sant Fruitós deriva de la suposada presència d’unes relíquies del bisbe i màrtir tarragoní (primer bisbe documentat de Catalunya en aquest llogaret bagenc. Segons tradició, les hi devien dur uns deixebles o successors del bisbe sant Pròsper que, a la primeria del segle VIII, i fugint de la invasió musulmana, les havia tretes de Tarragona i deixades a Capodimonte (Ligúria), bo i esperant el moment de poder retornar —ells i les santes relíquies— al lloc originari de llur veneració, quan fos conquerit pels cristians. La reconstrucció històrica que de l’odissea d’aquest tresor sagrat elaborà Mn. Serra i Vilaró situa en aquest indret del Pla de Bages el final del pelegrinatge d’aquells qui, al ritme de la conquesta del país, intentaven d’acostar-se a Tarragona: a Sant Fruitós de Bages, “moririen els últims refugiats portadors d’una part de les relíquies, els quals s’haurien establert en aquell lloc amb l’esperança de reintegrar-se a Tarragona, un cop conquerida; però, després de llur mort, el tresor sagrat va restar allí. El 1372, els manresans conduïren les reliquies a la seva Seu”. Un dels motius que enfrontaren els veïns de Sant Fruitós i de Manresa, en altres temps, i que ha perdurat en el folklore comarcal, és el pietós pillatge dels cossos sants dels màrtirs Fruitós, Agnès i Maurici: “Manresans, lladres, pillos i gormands ⁄ que heu robat els Cossos Sants...”, cantaven els santfruitosencs despitats. Els manresans es defensaven acusant els seus rivals d’incúria: “Forasters, potiners, ⁄ que els teniu en galliners...”. La rodalia o descripció del terme de Manresa, mitjançant la qual el bisbe Oliba ratificà, el 1020, els límits i les pertinences de Santa Maria, fa menció expressa de l’església de Sant Fruitós, situant-la dintre els límits de la parròquia manresana. No gaires anys després —el 1078— passava a dependre de Sant Benet de Bages.

Col·laboració: 
JoMG
Llegir més...