Situació i presentació
S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona. El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat (3,5 km2), amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km2. El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt; a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit (del Pla de l’Estany) i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí de Llémena passa vora Ginestar, travessa la riera de Llémena i, pel turó de Can Peçol i sota les serres de Llémena, continua fins a la riera de Sant Climent, que conforma parcialment el límit amb Sant Julià del Llor i Bonmatí de la comarca de la Selva. Travessa el terme de NW a SE la riera de Llémena en el seu tram final. El terreny és accidentat a la dreta de la riera esmentada pel puig de Sant Grau. El sector de l’esquerra de la riera de Llémena és predominantment pla, llevat de l’extrem NW, on arriben els darrers contraforts de la serra de Rocacorba. Tot aquest sector muntanyós és ocupat en gran part per boscos de pinedes i d’alzines sureres, amb petites extensions de castanyers i d’altres d’alzinars. El municipi comprèn els pobles de Sant Gregori, cap administratiu, Cartellà, Constantins, Domeny, Sant Medir i Taialà, la caseria de Ginestar de Llémena i el veïnat de la Vileta. Per la riba esquerra de la riera de Llémena, travessa el terme una carretera local que des de les Planes d’Hostoles, per Sant Martí de Llémena, arriba a la part nord de la ciutat de Girona, on enllaça amb la carretera N-II de Girona a la Jonquera. D’aquesta carretera local en surt una altra vers Canet d’Adri i altres ramals que duen a diferents indrets del terme. Pel límit oriental del municipi circula l’AP-7 de la Jonquera cap a Tarragona, que no té sortida al terme. El nom del municipi de Sant Gregori va ser canviat el 1937 i fins el 1939 pel de Tudela de Ter.
La població i l’economia
El municipi de Sant Gregori tenia, vers l’any 1380, 41 focs, i el 1553, 134. A la primeria del segle XVIII els habitants arribaven a 660, però durant aquests la població augmentà considerablement, ja que el 1787 hi havia 1.126 h. Encara continuaria creixent posteriorment, i així el 1860 en tenia 2.216. Hi hagué una davallada el 1900 fins a 1.861 h, però en els censos següents tornà a augmentar: 2.142 h el 1930, 3.840 el 1960 i 6.469 el 1970. A causa de l’annexió, l’any 1974, de la part del municipi més poblada, els censos posteriors a aquesta data palesen una forta davallada, fins arribar als 1.634 h el 1981, xifra que s’ha anat recuperant de forma clara, amb 1.867 h el 1991 i 2.487 h el 2001. L’any 2005 s’assoliren els 2.844 h.
Pel que fa als recursos econòmics, s’ha d’esmentar l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de cereals, farratge, gira-sol i, també, arbres fruiters (pereres, pomeres i avellaners) i hortalisses. Hi té una certa importància la ramaderia, amb cria de bestiar porcí, boví, oví i avicultura; cal esmentar també l’apicultura. Aquest predomini de les activitats del sector primari havia estat limitat per la introducció d’algunes indústries de pinsos, d’embotits (Casademont, que té les instal·lacions a Constantins), de xocolata i cafè (Nestlé, al sector incorporat a Girona), i per la utilització de determinades zones per a la construcció de barris d’habitatges per a acollir la població immigrada de l’àrea industrial de Girona. El sector més afectat per aquesta transformació, però, va ser la zona annexada a Girona, per la qual cosa Sant Gregori manté en bona part el caràcter rural tradicional.
El poble de Sant Gregori
A la dreta de la riera de Llémena, sota el puig de Sant Grau, a 112 m d’altitud, hi ha el poble de Sant Gregori (2.163 h el 2005), amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria, de factura moderna. L’antiga església parroquial de Sant Gregori és situada al veïnat o barri de l’Església, a uns 2 km del nucli urbà, és d’origen romànic, tot i que va ser molt transformada entre els segles XVI i XVIII. Consagrada entre els anys 995 i 1010, l’antiga església tenia una nau (posteriorment se n’hi afegiren dues de laterals) capçada a llevant per un transsepte molt desenvolupat, on s’obrien tres absis, dels quals es conserva el central i una absidiola lateral. El campanar, de torre, s’alça en la intersecció de la nau amb el transsepte. L’edifici romànic ha estat datat del segle XI, dins les formes de l’arquitectura llombarda. Al maig, pels volts de la diada de Sant Gregori, té lloc l’Aplec, en honor del sant a la plaça de l’antiga església, i la festa major s’escau el tercer cap de setmana de juliol. També se celebra la festa del Roser, que es fa coincidir pels volts de Sant Jordi, a l’abril.
Altres indrets del terme
Vora del límit nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Llémena, hi ha la caseria de Ginestar de Llémena (152 h el 2005). L’església parroquial de Santa Maria és esmentada ja el 1184. És un edifici romànic modificat, d’una nau coberta amb volta de canó. En depèn el santuari de Santa Afra, enlairat a la serra de Sant Grau, vora el turó de Can Peçol. L’origen del santuari data del 1344, però l’actual emplaçament es decidí vers el 1570 i l’edifici s’amplià el 1740. També s’hi venera la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l’església hi ha una hostatgeria. El 5 de gener s’hi celebra un aplec i el segon cap de setmana d’agost se celebra la festa major de Ginestar. El poble de Cartellà (137 h) és situat al sector septentrional del terme. A l’antiga rectoria del poble, edifici del segle XVIII, hi ha la seu de l’Ateneu de la Vall de Llémena, entitat que ha impulsat diverses activitats culturals i organitza el Festival de la Carbonera, entre l’abril i el maig, dedicat a les danses i músiques tradicionals catalanes i occitanes. La població celebra a més la festa major al juliol, i el Roser pel maig. El lloc, esmentat ja el 882, té l’església parroquial dedicada a sant Feliu. El castell de Cartellà es troba a la confluència del torrent de Gàrrep i de la riera de Pedrola. Esmentat el 1238, n’és originari el llinatge Cartellà. El 1305 el rei Jaume II reconeixia la jurisdicció criminal, mentre ell visqués, dels castells d’Hostoles, Puigpalter, Colltort, Rocacorba i tota la vall d’Hostoles a Guillem Galceran de Cartellà. Actualment, el castell és una casa de pagès; cal remarcar la conservació perfecta de la torre mestra i una sèrie de finestres gòtiques. La capella del castell, dedicada a santa Esperança, és separada del cos de l’edifici. És documentada el 1283, quan Galceran de Cartellà i la seva muller hi fundaren un benefici a l’altar de Santa Maria. És una capella romànica d’una nau, coberta amb volta de canó, i campanar de cadireta. A ponent del poble de Cartellà hi ha el veïnat de la Vileta, vora el límit amb Canet d’Adri. Al N del terme, damunt un turonet al NE de Cartellà, s’aixeca el poble de Sant Medir (102 h), o Sant Medir de Cartellà. En aquest indret es fundà vers l’any 820 el primitiu monestir dedicat a sant Medir i sant Genís, amb una comunitat que s’hi estigué fins el 949, que es traslladà a Amer. Aleshores l’església restà com a parroquial, sota l’advocació de sant Medir, i va ser reconstruïda en època romànica. Aquesta església, d’una nau i absis sobrealçat amb arcuacions, encara es conserva. Al segle XVIII se li afegí una altra nau. Té una torre campanar encara més tardana. La població celebra la festa major el tercer cap de setmana d’octubre i el Roser pel maig. Taialà (148 h) és situat dins la zona d’expansió de Girona i, per això, el 1974 part del seu antic terme s’agregà a la ciutat de Girona. L’església parroquial de Sant Narcís, refeta i ampliada entre els segles XVII i XIX amb un gran campanar a la dreta de la façana, és l’única església antiga de la diòcesi dedicada a sant Narcís. La festa major de Taialà és el tercer cap de setmana de setembre. Aigua avall de Bonmatí, a la vora del Ter, hi ha el poble de Constantins (57 h), que celebra la festa major al setembre. La seva església parroquial, dedicada a sant Vicenç, és documentada des del 1182, i en depèn la parròquia de Bonmatí. Vora seu hi ha l’antic hostal de Constantins. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders, romànic, d’una nau coberta amb volta lleugerament apuntada i absis llis. A l’E de Sant Gregori, vora el límit amb Girona, hi ha el nucli de Domeny (85 h), que celebra la seva festa major el tercer cap de setmana d’agost. A ponent de Sant Gregori, al cim de la serra de Sant Grau, hi ha les restes de la torre del castell de Tudela i l’església de Sant Grau, on es fa un aplec el 12 d’octubre.
La història
L’església parroquial de Sant Gregori és documentada el 882, en què el bisbe Teuter de Girona va donar a la seu gironina diversos delmes d’aquesta parròquia. Gràcies a les obres realitzades el 1984 hom descobrí una lipsanoteca dels bisbes Odó i Arnau de Mont-rodon del segle XI, i altres posteriors, juntament amb una sèrie de documents. Altres referències documentals, com la de l’any 992, esmenten el veïnat d’Eiximinis i la muntanya de Tudela, amb cases, horts, terres i vinyes. També s’esmenten moltes torres o castells, sovint masies fortificades, llevat del castell de Sant Gregori, dels Margarit, refet als segles XVI i XVII i en bon estat de conservació, i el denominat castell de Tudela, situat al cim de la serra de Sant Grau. Esmentat al segle XI, amb motiu de tres juraments de fidelitat prestats per dos personatges, pertangué als Montcada (segle XII), i més tard als Cartellà, als Xetmar, als Pinós i als Agullana. Al segle XVIII Sant Gregori disposava d’una important resclosa que era emprada com a recurs per tal que no manqués aigua als molins de la ciutat de Girona. El 1784 es té notícia de l’acabament de l’obra, a base de feixines, estaques, cavalls i pedres, i també del fet que sovint patia les fortes riuades del Ter.