Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan. El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers (on hom, prèviament, ha escampat arena) mentre es va formant (hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers) i es dirigeix as Born. El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo; la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas. La comitiva es dirigeix després a l’església de Sant Joan de Missa per cantar-hi les completes, i mentrestant la majoria de la gent acudeix a sa Contramurada, on lliura una típica batalla: la del tirar avellanes, amb avellanes buides. Els genets tornen amb una canya verda (que indica, al llarg de la festa, llur participació a l’acte anterior i els possibilita de prendre part a la beguda subsegüent) i tenen lloc les corregudes a sa plaça, tres anades i vingudes al llarg del carrer de ses Voltes; continua la comitiva a fer el caragol de Santa Clara, al monestir d’aquest nom. Els genets van, a peu, de la casa del caixer capellà a la del caixer senyor, que els obsequia amb una beguda. La diada de Sant Joan, a primera hora, el flabioler arreplega la colcada, que fa nous caragols al carrer de Santa Clara i as pla de sa Font, torna a córrer a sa plaça, fins que, a peu i en comitiva, hom va a la catedral a oir la missa des caixers, a la fi de la qual el caixer capellà obsequia a casa seva els participants. Havent dinat, la colcada es dirigeix a la casa de la ciutat, on al balcó l’esperen les autoritats; el caixer senyor s’hi adreça, en pla català, donant a la seva paraula un èmfasi, una calor i una dignitat singular (sa convidada), i les invita a assistir als jocs que han de tenir lloc as pla de sa Font; respon el batlle, igualment en pla, acceptant la invitació i tot seguit s’hi dirigeixen bo i passant pel convent de Santa Clara. Hom inicia els jocs des Pla amb un caragol i continua amb el joc de l’ensortilla (sortilla); els genets que l’encerten són premiats d’una canya verda amb cullera d’argent. Després ve el joc de ses carotes (dos cavallers a galop, l’un dels quals ha de rompre la carota que porta l’altre), seguit del córrer abraçats (els dos cavallers han d’ajuntar els cavalls, a galop, córrer junts i abraçar-se i besar-se mentre els cavalls corren amb les regnes amollades). Novament la colcada corre a sa plaça i hom fa un darrer caragol a Santa Clara. A la casa del caixer senyor els participants són finalment obsequiats amb la darrera beguda, i el caixer fadrí lliura la bandera al caixer senyor, que l’ha de custodiar durant el bienni que dura el seu càrrec. La festa s’acaba amb focs artificials as Born. Aquesta festa es remunta al s. XIV, després de fundada la parròquia de Sant Joan de Monastrell, i els jocs eqüestres que hom hi celebra (reservats fins als s. XVII-XVIII a la noblesa) s’hi anaren afegint amb el temps fins a restar fixats d’una manera molt cerimoniosa i precisa; el 1843 l’ajuntament presidit per Gabriel d’Olivar en féu un estudi per a fixar-ne el protocol. El 1966 hom declarà la festa d’interès turístic.