i monestir de Sant Joan de les Abadesses | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

monestir de Sant Joan de les Abadesses

Nom antic delSant Joan de Ripoll
Arquitectura religiosa
Ripollès
Nom antic delSant Joan de Ripoll
El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Arxiu Fototeca.cat
Abadia de monges benedictines, dita fins al s. XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll, i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada. La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple (899), i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde (907), s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga. Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns al Ripollès (Mogrony i Besora), Conflent, Osona (Vic i Folgueroles) i Berguedà (Montclar). El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal. Morta Emma, hi hagué un període de pertorbacions, però les successives abadesses, en especial Ranlo (955-62), augmentaren el patrimoni i l’esplendor del cenobi amb l’adquisició de nous béns i la creació de noves parròquies (Sora, Vidrà, Vallfogona i Llaés, el 960). La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer

Aspecte de l'absis de Sant Agustí del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Laura Feliz Oliver
bisbat de Besalú. A l’antic monestir s’erigí aleshores una comunitat canonical aquisgranesa, amb els preveres que habitaven prop del monestir i altres nous vinguts, que romangué sota l’obediència de Guifré, el fill del comte Bernat Tallaferro, nomenat primer bisbe de Besalú i abat de Sant Joan. Guifré regí la comunitat fins i tot quan es desféu el bisbat de Besalú (1020) i fou nomenat bisbe de Carcassona (1029). Mort ell (1054), governà el monestir l’abat Andreu, fins que el comte Bernat II de Besalú cedí l’abadia al monestir de Sant Víctor de Marsella (1077). Els monjos marsellesos expulsaren la comunitat de canonges, però aquests s’acolliren a la protecció del bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, que els transformà en comunitat augustiniana (1086). Les discussions amb Marsella duraren fins el 1114; els marsellesos ocuparen amb violència l’abadia i hi instal·laren el 1098 una comunitat de monges marselleses; però, gràcies a la protecció de Ramon Berenguer III i del papa Pasqual II, la comunitat de canonges es pogué possessionar de l’abadia (1114), i hi perdurà fins el 1592 sota el règim d’abats i amb possessió de l’antic patrimoni. Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells. És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Vista del claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Laura Feliz Oliver
Es conserva també el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII), que amb el de Sant Mateu feien costat a l’església. La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abacial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164. L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic, algunes recollides al museu instal·lat a l’antiga rectoria. La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI, i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste. Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir. El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Joanipol.

Abaciologi de Sant Joan de les Abadesses

abdesses bendictines  
Emma 8981-942
Adelaida 949-955?
Ranlo d’Empúries 955-962?
Fredeburga 962-996
Ingilberga 996-1017
abats canonicals  
Guifre, bisbe de Besalú i després de Carcassona 1017-1054
Andreu 1055-1077
Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i abat vitalici 1083-1098
Gaufred d’Atzerat 1098-1111
Berenguer Arnau 1111-1131
Pere Guillem 1131-1139
Ponç de Monells, bisbede Tortosa 1140-1193
Pere Guillem 1193-1197
Ramon de Blanes 1198-1203
Pere de Soler 1203-1217
Arnau de Corsavell 1217-1225
Arnau de Manlleu 1226-1229
Ramon de la Bisbal 1230-1250
Guillem 1248-1250
Ramon de Vallmanya 1250-1252
Berenguer Arnau de Santesteve 1252-1259
Dalmau de Minyana 1260-1273
Berenguer de Blanes 1273-1293
Guillem de Sant Joan de Pladecorts 1293-1314
Ramon de Cornellà 1314-1319
Guillem de Sant Joan de Pladecorts* 1321-1323
Ramon de Binaya 1324-1348
Francesc de Roig 1348-1355
Ramon de Vallmanya 1356-1393
Arnau de Vilalba 1393-1427
Pere de Montcorb 1427-1447
Pere de Calbó 1448-1454
Bernat Guillem de Samasó 1454-1456
Miquel Isalguer 1456-1484
abats comendataris  
Joan d’Aragó i Chiaramonte, cardenal 1484-1485
Giovanni de Micheli, cardenal de Sant'Angelo 1485-1496
Joan de Peralta, bisbe de Vic, benedictí 1501-1505
Francesc Fascio Santori, cardenal 1507-1510
Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa 1510-1518
Baldassare Turini, familiar del Papa Lleó X 1518-1524
Bernat Joan de Santcliment 1524-1526
Enric de Cardona i Enríquez, arquebisbe de Mont-real de Sicília 1527-1528
Enric Agullana 1528-1581
1 designada ja el 885; * per segon cop

Col·laboració: 
APl
Llegir més...