i Sant Joan de Mollet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sant Joan de Mollet

SinònimMollet de Ter
Municipi
Gironès
SinònimMollet de Ter
Sant Joan de Mollet
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès, estès a la dreta del Ter, entre els termes de Bordils i de Flaçà.
Població: 
517 h
[2009]
Extensió: 
3 km2

Situació i presentació

El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès. Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils. És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m. Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys paral·lela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a Portbou, que no té estació ni baixador dintre del terme. Fins el 1956 tingué un baixador en el ferrocarril de Girona a Flaçà i Palamós, el primer tram del qual s’inaugurà el 1887. El lloc és conegut des del 844. La parròquia i una bona part del terme de Mollet eren de propietat de la mitra de Girona. El 1086 el bisbe de Girona Berenguer Guifre havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià. La jurisdicció del lloc era reial des del s XVI en endavant. El 1937 el municipi adoptà el nom de Mollet de Ter.

La població i l'economia

Gairebé tota la població ( molletencs ) es troba concentrada en el poble, que és situat vers el sector oriental del terme, a poca distància del barri de la Bolla de Flaçà, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. El cens del 1380 li assignava 29 focs, dels quals 13 eren propietat de l’Església, 12 d’aloers, 3 de ciutadans i un de cavaller. El s. XVI el cens havia baixat considerablement, ja que el 1553 tenia només 11 famílies, i el 1718 es mantenia encara amb 91 h. Conegué un fort augment al llarg del s. XIX i havia assolit la xifra de 375 h el 1860. Aquesta xifra, amb poques variants, es conservà i augmentà a l’inici del s. XX, fins als 397 h el 1960; després inicià una petita davallada, amb 358 h el 1970, 315 el 1981 i 312 el 1991, per augmentar de nou i situar-se en els 406 h el 2001 i 475 el 2005. Pel fet de ser tan pla i de tenir terres de bona qualitat, gairebé tot el terme és dedicat a l’agricultura, excepte el sector proper al Ter, al lloc dit les Rameres, on hi ha plantacions d’arbres de ribera i algun petit sector de bosc a l’extrem sud-oriental. La séquia d’en Vinyals fa que tingui terres de regadiu, però predomina el secà. Els conreus principals són els cereals i el farratge. L’agricultura és complementada per la cria de bestiar boví i de conills. En el sector industrial cal remarcar el ram de l’alimentació i el del metall.

El poble de Sant Joan de Mollet

El poble de Sant Joan de Mollet (54 m altitud) es troba aturonat i és format per un conjunt de cases d’estructura rural de planta i pis. Se'n destaca la mola de l’església parroquial de Sant Joan, de mitjan s XIX. És un edifici neoclàssic de tres naus, separades per grans columnes, que forma un creuer amb cúpula. Una làpida de marbre posada sobre la porta dóna la data de l’obra (1847-1866) i el nom dels qui van contribuir a fer-la. Dins l’església es troba la tomba dels Masó (1584), una de les famílies més destacades de la població. El poble celebra la festa petita pel mes de juny, i per l’agost s’escau la festa major de la Degollació de Sant Joan.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...