S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià, que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter. S'hi explotaven mines de galena.
Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s. XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera; el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners; i el carrer Petit, format per cases noves.
La parròquia de Sant Julià, situada a mig quilòmetre al N del nucli, existia des d’abans del 1086; els abats d’Amer hi adquiriren moltes possessions. El 1363 la seva jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l’abat d’Amer, al qual sempre pertangué. Tenia 7 focs el 1370.