Sant Julià de Ramis

Costa-roja del Terri (ant.)

Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis

© Fototeca.cat

Municipi del Gironès.

Situació i presentació

Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit (W), Cornellà del Terri (NW) i Vilademuls (N), tots tres de la comarca del Pla de l’Estany. El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut. Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter. El terme comprèn també la plana propera a Sarrià de Ter, per on passa el límit sud-occidental del terme. El límit meridional coincideix amb el curs del Ter. El congost del Ter és una zona estratègica perquè controla les comunicacions de l’Empordà amb el Gironès. Això explica que s’hi hagin trobat testimonis d’hàbitat humà de les èpoques més remotes. Com a darrer record de la significació estratègica de l’indret, el 1893 hom inicià la construcció d’una fortificació en una elevació propera a la muntanya de Sant Julià, oberta en gran part a l’interior de la muntanya, que serví per a dipòsit de pólvora i municions, ja que no fou acabada. El 1937 el municipi adoptà el nom de Costa-roja del Terri. El conjunt del municipi inclou diversos nuclis de població. El terme de Sant Julià de Ramis comprèn, a part el nucli de la Garriga, on hi ha les dependències de l’ajuntament, l’antic poble de Sant Julià de Ramis, els veïnats del Terri, Olivars i Montagut, el barri del Pla de Baix, que inclou el Veïnat de Sarrià, i les urbanitzacions del Camp de les Comes i del Golf de Sant Julià. El terme és travessat per les grans vies que es dirigeixen a Barcelona i a la Jonquera: la carretera N-II i la seva variant, i l’autopista AP-7. A la zona de Montagut, ambdues vies enllacen amb la C-65 de Besalú a la Bisbal d’Empordà i a Palafrugell. Altres vies menors completen la xarxa vial. En 1972-2015 formà part de Sant Julià de Ramis el terme municipal de Medinyà.

La població i l’economia

El 1378 Sant Julià tenia 15 focs d’església, i el veïnat d’Olivars, 5. El 1553 el terme aplegava 32 focs. A la fi del segle XVIII (1787), la població de Sant Julià era formada per 263 h. El 1860 s’hi comptaven 349 h, i el 1900, 340. El creixement posterior fou degut en part a la concentració industrial: 462 h el 1930, 523 h el 1960 i 687 h el 1970. La incorporació, el 1972, del municipi de Medinyà al de Sant Julià de Ramis comportà gairebé la duplicació de la població. L'increment prosseguí els anys posteriors, tal com es reflecteix en els diversos registres: 1.346 h el 1981, 1.731 el 1991 i 2.098 h el 2001. Els conreus de secà (cereals i farratge) i de regadiu (hortalisses) es localitzen als llocs més plans. Quant a la ramaderia, és important la cria de bestiar porcí i boví i l’aviram. El sector de l’autopista fins al Ter és poblat d'arbredes i fruiterars. La indústria se situa prop de Sarrià de Ter, que ha sofert, també, un ràpid procés d’urbanització. El sector és força diversificat, amb empreses del ram del metall, de materials per a la construcció, tèxtil, químic, etc. Quant als serveis, cal destacar al terme la presència d’algun establiment d’allotjament i de les instal·lacions del Club de Golf Girona.

El poble de Sant Julià de Ramis

El poble antic de Sant Julià de Ramis (184 m i 219 h el 2005) és situat a la muntanya de Sant Julià, a l’esquerra del Ter. Tradicionalment era format per unes poques cases esparses.

L’església parroquial de Sant Julià de Ramis

© Fototeca.cat

Es formà al voltant de l’antiga parròquia, que era dedicada a sant Julià. Després del 1939 es produí una concentració de la població a les vores de la carretera comarcal, al sector pròxim a Sarrià de Ter, conegut com el Veïnat de Sarrià, que és inclòs al barri del Pla de Baix. Per aquesta raó l’any 1943 es traslladà la parròquia a un edifici nou, dedicat a sant Julià i a santa Basilissa; així, la vella parròquia de Sant Julià, del segle XI, ha restat com a santuari sota l’advocació dels antics patrons secundaris, sant Cosme i sant Damià. Al cementiri proper hi ha diversos sarcòfags de pedra interessants, dels quals destaca l’anomenat de Carlemany (atribuït al segle XII). Vora la carretera N-II, al veïnat anomenat la Garriga, al sector sud del terme, hi ha l’ajuntament. Al santuari té lloc la festa del Roser, el segon diumenge després de Pasqua, que és la festa petita del poble. La festa major se celebra al setembre, en honor dels sants Cosme i Damià, altrament anomenats els sants Metges. Es fa missa al santuari i actes festius al Pla de Baix, on hi ha un centre cívic.

Altres indrets del terme

Els veïnats

Vora les restes del que fou l’antic castell de Montagut, a la part occidental del municipi, a l’altra banda de la carretera comarcal C-66, hi ha el veïnat de Montagut (373 h el 2005), que es formà a l’entorn del castell; aquest fou bastit, probablement, al segle XIII. Fou donat per Pere II a Jofre de Foixà i, posteriorment, passà a ésser propietat del monestir de Sant Pere de Galligants, el qual el posseïa ja a mitjan segle XIV. Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat; no obstant això, encara conserva alguns vestigis. Al peu del castell es troben molts fòssils de l’era terciària. A l’extrem occidental del terme es localitzen les instal·lacions del Club de Golf Girona, les quals han afavorit la construcció de la urbanització Golf Sant Julià (192 h). A l’E de Montagut, entre la C-66 a Banyoles i l’autopista AP-7, hi ha la urbanització del Camp de les Comes (160 h). El veïnat d’Olivars és al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri. La seva església, dedicada a sant Joaquim, és un edifici romànic, d’una nau amb la volta esfondrada i l’absis, en part, caigut. La porta a la façana occidental és del 1633. En la construcció de l’absis s’hi empraren teules romanes. Aigües avall del riu, prop de la confluència de la carretera N-II amb la seva variant, es troba el veïnat del Terri.

Les restes arqueològiques

El terme de Sant Julià de Ramis és un dels centres prehistòrics més importants de les comarques gironines. Les estacions són el cau i la cova de les Goges, conegudes des de la fi del segle XIX; la necròpoli neolítica descoberta el 1955 a la zona de la fàbrica de ciment Pérez Xifra; la cova de Can Sant Vicenç, i el jaciment de la Pedra Dreta. El cau de les Goges, situat a tocar del camí que des de la fi de la Costa Roja duu a Can Sant Vicenç, cridà l’atenció de Viñas i Palol l’any 1899 i fou excavat per Pallarès i Wernert el 1915. El material que hom hi recollí ha estat classificat com a pertanyent al període solutrià. La cova de les Goges, estudiada pels mateixos autors esmentats, era una petita cavitat prop de la carretera. Fou destruïda quan es modificà el traçat de la carretera N-II de Barcelona a França. Havia estat també explorada per Riuró, Palol i Oliva. Proporcionà indústria de sílex i cristall de roca, amb alguns burins i raspadors, com també nombrosos resquills i fulles. L’estació es pot considerar de la cultura magdaleniana. La necròpoli neolítica, estudiada per Riuró, correspon a l’etapa final del Neolític. En el conjunt de les quatre tombes descobertes, hom hi ha localitzat ossos, ceràmica, punxons o agulles capil·lars, etc. La cova de Can Sant Vicenç, oberta a l’interior d’un penyal del puig de Sant Julià, a l’esquerra del Ter, serví per a enterraments col·lectius de l’Eneolític. Forma dues cavitats superposades i ha proporcionat també materials hallstàttics. El jaciment de la Pedra Dreta és a la confluència del torrent de Can Garriga amb el Ter, prop del Congost. La indústria que s’hi ha recollit ha estat considerada de l’Acheulià sense bifacials i de dèbil talla (levallois), per bé que té algunes característiques del Mosterià. Altres descobertes al terme parlen de l’ocupació humana de Sant Julià en temps preromans (poblat ibèric) i romans. Pels volts del poble antic, a la dècada de 1990 s’iniciaren una sèrie de campanyes arqueològiques que han aportat un interessant material de diverses èpoques.