i Sant Llorenç des Cardassar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sant Llorenç des Cardassar

Antic nom deBellver
Antic nom deBellver
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
Població: 
8.687 h
[2009]
Extensió: 
82 km2

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla. La resta s’insereix dins es Llevant. El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà. Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme (puig d’en Sard, 412 m alt.; es Telègraf, 415) fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m. Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample. La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera (o d’Artà), al N, que pertany a Sant Llorenç, fins prop de cala Millor (platges de sa Coma) i cala Moreia, al S, ja en terme de Manacor. Els conreus ocupen el 73,1% del terme i són de secà: ametllers, 3.479 ha; cereals, 1 279 ha. La ramaderia comprèn 144 caps de bestiar boví, 1.037 d’oví, 28 de cabrum, 153 de porquí i 420 d’aviram. La terra és explotada en el 68,3% pels seus propietaris i en el 35,7% ho és en règim de parceria. A les àrees forestals l’alzinar és molt reduït, suplantat per les pinedes (465 ha) i les màquies de garrofer i olivella, vora mar (1.058), L’eix de comunicacions és la carretera de Capdepera i Artà a Manacor i a Palma, i també el ferrocarril d’Artà. El turisme ha originat un nucli important a 10 km de la vila: el de s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins Manacor. D’ençà que el 1892 se separà de Manacor, la població ha crescut ràpidament fins l’any 1910 (2.883 h), del 1920 (2.994) al 1930 (3.646), i des del 1960 (3.630), quan el turisme ha compensat amb escreix la minva (3.830 h el 1950) de braços agraris.

La vila (2.675 h agl i 256 h diss [1981], llorencins o santllorencins; 101 m alt.) és situada entre turons i té una forma triangular, originada per l’entroncament de la carretera de Son Cervera i sa Marina amb la principal de Palma a Artà. El terme rebé, al moment de la conquesta catalana —fou atribuït al comte Nunó Sanç de Rosselló—, el nom de Bellver, nom d’una de les alqueries que comprenia; el 1236 s’hi fundà la parròquia de Santa Maria de Bellver, construïda en l’alqueria de Sant Llorenç, nom que acabà per esdevenir el de tot el terme. El migrat desenvolupament demogràfic medieval feu que fos absorbit per Manacor; però al segle XVIII s’havia format ja el nucli de població que intentà el 1776 i el 1806 d’independitzar-se, cosa que no aconseguí, tanmateix, fins el 1892 (constitució del municipi) i el 1913 (erecció de la parròquia). El municipi comprèn, a més, el poble deSon Carrió i les urbanitzacions de Son Moro, al N, i de s’Illot, al S.

Col·laboració: 
JRe / BBP
Llegir més...