Situació i presentació
El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km2, és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental. Confronta al N amb el municipi de Granera (Moianès), a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura (Bages). El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages: el Montcau (1.053 m d’altitud), la carena del Pagès (1.030 m) i el pla dels Ginebrons (1.031 m), i al de migdia, els Obis (1.050 m).
El terme comprèn la capçalera del Ripoll, que neix a la serra de Granera, a la part septentrional. El riu enriqueix el seu cabal, molt irregular, amb les aigües de diversos torrents que neixen dels contraforts de Sant Llorenç del Munt i de les serres de la riba esquerra del Ripoll (la carena de Vilardell, la Serra Curta, etc.). Entre els seus afluents es destaca el torrent de la Vall d’Horta, que es forma als vessants de la Mola; els torrents del Burc i Micó passen pel cap de municipi. Les aigües del Ripoll i de la Vall d’Horta són aprofitades per als conreus de les seves vores i per proveir la població llorençana. Amb tot aquest proveïment és deficitari i hom ha plantejat la possibilitat de construir un pantà al Ripoll. El municipi forma part d’una mancomunitat juntament amb Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès, creada el 1987 amb l’objectiu de depurar les aigües dels rius Ripoll i Sec, ja que l’índex de contaminació augmentava vertiginosament.
El terme comprèn la vila de Sant Llorenç Savall, cap de municipi, les urbanitzacions de Comabella i les Marines i l’antiga caseria de la Vall d’Horta. El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ripoll del Vallès. La principal via de comunicació és la carretera local de Sabadell a Castellar del Vallès, que continua vers Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders. De la vila surt una altra carretera que mena a Gallifa i Sant Feliu de Codines, on entronca amb la C-59.
La població i l’economia
Les primeres dades sobre la població (llorençans, llorencins o santllorencins) daten del segle XIV, en què hi havia 37 focs, que augmentaren fins a 52 el 1553. Al llarg del segle XVIII la població passà de 232 h (1719) a 553 h (1787). Durant el segle XIX la població continuà augmentant de forma estable, amb una lleu davallada a final de la centúria (880 h el 1842, 1.499 h el 1857, 1.496 h el 1887). Aquesta pèrdua d’habitants continuà en les primeres dècades del segle XX (1.406 h el 1900 i 1.327 h el 1920). L’any 1936 es registrà un augment amb 1 606 h i tornà a davallar a 1 352 h el 1950. D’ençà aquest moment la població inicià una progressiva corba ascendent (1.705 h el 1960, 1.759 h el 1970, 1.894 h el 1975, 1.984 h el 1981). En els censos posteriors les variacions en l’evolució de la població foren mínimes (1.956 h el 1991 i 2.053 h el 2001). L’any 2005 s’arribà a 2.229 h.
El territori és cobert en una gran part de bosc de tipus mediterrani i de pasturatges; l’explotació forestal complementa l’agricultura, que era el recurs econòmic tradicional (es conreen al secà vinyes, cereals, patates i farratge i, als petits replans de les vores dels rius, hortalisses). L’agricultura esdevingué una activitat recessionària a partir de la segona meitat del segle XX, en una gran part per causa de la industrialització; la seva producció, de baix rendiment per la difícil mecanització de les zones muntanyoses, s’ha vist totalment disminuïda. La vinya (que havia estat la producció principal) resta totalment exhaurida, i els cereals (especialment l’ordi) i l’horta és limitada a consum familiar, com també la producció ramadera.
A la fi del segle XIX s’instal·laren a Sant Llorenç Savall diversos vapors del tèxtil que vers el 1950 foren substituïts per petits tallers menestrals; ja en aquesta fase s’ocuparen per a la indústria els terrenys d’horta més propers al nucli urbà i començà a afluir-hi la immigració. La fase subsegüent, desenvolupada a la fi de la dècada del 1960, comportà que molts treballadors de les fàbriques instal·lessin indústries artesanes als baixos de les seves pròpies cases, que més tard foren traslladades a la zona industrial bastida per a aquesta finalitat a la vora dreta del Ripoll.
El sector industrial és, després dels serveis, la segona activitat amb major pes dins l’economia municipal; predomina la indústria del ram tèxtil. El sector dels serveis és la base econòmica del terme amb gairebé la meitat de població ocupada. Hom celebra mercat setmanal el dissabte. Té també força importància per a l’economia del terme l’establiment de segones residències i estiueig, afavorida pel paisatge, que ha potenciat la construcció d’urbanitzacions com les Marines o Comabella.
La vila de Sant Llorenç Savall
La vila de Sant Llorenç Savall (466 m d’altitud) és situada a la dreta del Ripoll, en l’interfluvi d’aquest riu amb el torrent del Burc. Es formà al llarg de l’antic camí de Castellar a Granera (carrers de Barcelona, Nou i de Sant Feliu) i de l’antiga parròquia de Sant Llorenç, on fou construïda la nova església parroquial de Sant Llorenç, situada a la plaça Major. El 1867 es construí el pont sobre el Ripoll que enllaçà la població amb la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, quan aquesta fou construïda deu anys més tard. L’estructura dels carrers estrets i del nucli urbà és condicionada per la morfologia del territori. A part el xalet modernista del carrer del Ripoll i una casa del segle XVII situada al carrer de Sant Feliu, no hi ha altres monuments destacables. La casa del comú és a la part alta del poble.
L’entitat cultural més rellevant és la Casa de Cultura, emplaçada a l’edifici de l’antiga escola, noucentista. Pel que fa al folklore cal esmentar la tradicional festa del Pi, en honor a la primavera, que se celebra el Primer de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt per la rodalia del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, el tronc del qual ha estat convenientment untat de greix, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi. També pel mes de maig es fa el ball de gitanes, recuperat per la població el 1985. La festa major d’estiu de Sant Llorenç Savall se celebra el primer diumenge de setembre. Un esdeveniment important a destacar és el Festival del Teatre de Titelles, que se celebra des del 1995. Aquest festival, que s’escau pel juliol, reuneix titellaires de Catalunya, l’Estat espanyol i alguns punts d’Europa.
Altres indrets del terme
En un dels contraforts septentrionals del massís de Sant Llorenç de Munt és emplaçat el castell de Pera (727 m), que domina pel nord-est la vila de Sant Llorenç Savall. Abandonat per ruïnós vers la meitat del segle XV, el castell és en l’actualitat un munt deenderrocs. Tot i així, es conserven encara alguns fragments de murs, d’estructura romànica. El Museu d’Història de Sabadell hi ha realitzat treballs d’excavació. La capella del castell era dedicada a Santa Maria. És documentada al segle XII i al segle XVIII ja era arruïnada. En resten els murs romànics de la nau en una alçada d’uns 50 cm i l’absis; la porta era a migdia. La imatge de Santa Maria que s’hi venerava fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.
Prop del mas de l’Armengol, vora el camí de Granera, a la part septentrional del terme, hi ha l’església de Sant Feliu de Vallcarca, anomenada popularment Sant Feliuet. Documentada com a parròquia des del 1053, en època moderna esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Llorenç Savall. L’església és romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb lesenes (les arcuacions desaparegueren quan l’absis fou sobrealçat). Té dues capelles afegides, formant creuer, i la sagristia adossada al nord. La porta és a ponent, tapiada. A migdia hi ha una porta moderna. S’hi venera una antiga imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, que desaparegué el 1936 i fou reposada el 1954.
Dins el terme de Sant Llorenç Savall hi ha, encara, altres capelles romàniques. La de Sant Pere és vora el mas del Dalmau, a la part més meridional del terme, entre el Fondo Gran i la Vall de Mur; correspon a l’antiga església de Sant Pere de Mur, erigida pels abats de Sant Llorenç del Munt i consagrada el 1100. L’església, molt modificada, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó sostinguda per arcs torals; no conserva l’absis i la porta actual és a la façana de llevant. A septentrió i a migdia hi ha sengles portes tapiades, amb llinda i timpà llis. La masia vora la qual hi ha la capella, el Dalmau, és documentada a la darreria del segle XI o al començament del XII. L’església de Sant Jaume de Vallverd és vora les ruïnes del casal de Vallverd, prop del sot de Sant Jaume, al sud-est del terme. De l’edifici romànic original restava el mur de migdia i una part de l’absis, i fou reconstruït el 1975, aprofitant les pedres antigues. Hom hi celebra un aplec el 25 de juliol.
Entre les masies de més interès, a part les esmentades, cal consignar la que hi ha al nucli urbà, a la carretera de Prats de Lluçanès, Ponçferrer, documentada des del 1328. El Galí és a la capçalera del Ripoll i el Marquet de les Roques és a la riba dreta del riu, aigua avall del cap de municipi; ambdues masies són documentades en època medieval i la darrera fou restaurada el 1895. A la part nord-occidental, sota el coll de Pregona hi ha el Mas de Pregona, documentat el 1266. Can Sallent (d. 1275), a la vall del mateix nom, al sud-est del terme, és prop del camí que duu a Sant Sebastià de Montmajor, del municipi de Caldes de Montbui. Al terme de Sant Llorenç hi ha les restes d’un monument megalític, d’un dolmen, prop del tossal de la Creu Vermella, a l’esquerra del Ripoll, en la part meridional.
Altres nuclis de població del terme són les urbanitzacions de Comabella i les Marines i la caseria de la Vall d’Horta.