Sant Martí de Les

Sant Martin de Les (oc-x-aranese), Saint-Martin-Lys (fi)

Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude.

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les. L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer (1.044 m), els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas. El poble (362 m d’altitud) es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont. L’església parroquial fou refeta al segle XIX. Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les, benedictí, que existia ja a la fi del s IX. El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les quals quatre esglésies veïnes. Els comtes de Besalú l’afavoriren des del 966 i el prengueren sota llur protecció. GuillemI de Besalú fou excomunicat per haver-lo donat al seu germà Guifré, bisbe de Carcassona. Hom li aixecà l’excomunió el 1041 i reedificà la seva església, que fou consagrada el 1045, amb assistència del bisbe Oliba de Vic i dels bisbes d’Elna, Carcassona, Besiers, Urgell, Girona i Coserans. El 1070 el comte BernatII de Besalú uní aquest monestir a Sant Ponç de Tomeres, d’on fou en endavant un priorat sense gens de vitalitat.