Situació i presentació
És situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Llémena, afluent al Ter per l’esquerra, que drena i travessa el terme en direcció NW-SE. Confronta amb els termes de Canet d’Adri (E), Sant Gregori (SE i S), amb els selvatans de Sant Julià del Llor i Bonmatí (SW) i Amer (W), amb els garrotxins de Sant Aniol de Finestres (W) i Mieres (NW), i amb Sant Miquel de Campmajor (N), del Pla de l’Estany. El territori és accidentat, ocupat per un seguit de puigs i turons que separen la vall de Llémena de la de la riera de Rocacorba, amb els antics volcans de Puig Moner i del puig de la Banya de Boc, els corrents de lava dels quals baixen fins al fons de la vall de Llémena i n’ocupen el sector esquerre. El sector dret és accidentat per les serres que separen les valls de Llémena i d’Hostoles, on hi ha la muntanya de Sant Roc. El límit nord-occidental passa en part per la riera de Granollers, afluent de la riera de Llémena, i per la serra de l’Abaumet. El límit septentrional del terme passa pel collet de Bastarra i per la serra i el collet de Trentinyà i la serra de Portelles, que enllacen Rocacorba amb la serra de Finestres. El límit nord-oriental del terme coincideix amb la riera de Rocacorba i, més al sud, passa per Roques Altes, el collet de l’Escaleta i la serra de Ginestar; més avall encara, travessa la riera de Llémena i el turó de Can Peçol, al límit amb Sant Gregori, que enllaça amb el límit més meridional del terme per les serres de Llémena i la riera de Sant Climent. Tota la zona muntanyosa és ocupada, en una bona part, per boscos d’alzines i castanyers.
El terme municipal comprèn, a part el poble de Sant Martí de Llémena, cap administratiu, els de Granollers de Rocacorba, Llorà, les Serres, el veïnat de Peradalta, dins l’àmbit de la caseria del Pla de Sant Joan, i algunes urbanitzacions, com la Vall de Llémena i Sant Pere de Llorà. Travessa el terme en direcció NW-SE la carretera local que porta a les Planes d’Hostoles i a Sant Aniol de Finestres, al NW, i a Girona al SE; en parteix un ramal cap a Granollers de Rocacorba i, aigua avall del cap de municipi, una altra carretera local que enllaça a Bonmatí amb la carretera N-141 d’Anglès a Girona.
La població i l’economia
L’evolució demogràfica de Sant Martí ens assenyala uns forts contrastos: l’any 1379 hi havia 12 focs d’Església, i en el fogatjament del 1553 havia arribat a 71 focs, 5 de capellans i la resta de laics; de tota manera aquesta creixença tan acusada era força repartida, ja que Sant Martí tenia 20 focs, Granollers de Rocacorba 22, Llorà 23 i les Serres només en tenia 6. Amb tot, cal remarcar que l’índex de creixença entre ambdues dates és dels més forts que es donaren a tota la comarca. Aquesta evolució positiva continuà donant-se en els censos posteriors: el 1718 tenia 368 h, 562 el 1787 i l’any 1860 n’assolia 1 474. Tot i que l’any 1900 davallà fins als 887 h, l’any 1930 marcava una certa recuperació en arribar als 1 160. De tota manera, a partir d’aquesta data el descens de població fou acusat: 788 h l’any 1960, 511 el 1970, 354 el 1979 i 313 h el 1991. Els anys noranta, però, s’invertí aquesta tendència, i així el 2001 hi havia 459 h i el 2005 s’arribà a 475 h.
L’economia és bàsicament agrària i els conreus es localitzen al fons de la vall; hi predomina el secà, dedicat a cereals i farratge; hi ha també una petita zona de regadiu on es conreen hortalisses. Té importància la ramaderia, amb cria de bestiar porcí, boví, oví i avicultura. L’entorn físic i el caràcter rural que ha conservat el municipi n’han afavorit la funció turística residencial, amb un bon nombre d’habitatges de segona residència, a més de diverses cases de colònies.
El poble de Sant Martí de Llémena
El poble de Sant Martí de Llémena (81 h el 2005) és situat a 256 m d’altitud, a la dreta d’aquest riu, sota el puig d’Elena, aquest en terme ja de Sant Aniol de Finestres. És centrat per l’església parroquial de Sant Martí, documentada el 1031 i el 1065, que havia pertangut al capítol de la catedral de Girona. Té una capella dedicada a sant Nazari, a uns 2 km del poble, a l’altra banda del riu, a l’indret conegut per les Vinyes de Sant Nazari. Hi ha restes d’un castell o fortificació anomenada la Sala. El 1698 era lloc reial. La festa major se celebra entre setembre i octubre, i la festa petita al juny.
Altres indrets del terme
A la part septentrional del terme, a l’interfluvi de la riera de Can Planes i el torrent de Can Bertran, hi ha el poble de Granollers de Rocacorba (64 h el 2005). La seva església parroquial de Santa Maria va ser donada el 1065 per Guillem Guifre, en el seu testament, a la canònica gironina. El monestir d’Amer posseí terres en aquesta parròquia. Prop de l’església hi ha les restes del que fou l’antic castell de Granollers, avui transformat com a habitatge; aquest castell fou el centre de la baronia de Granollers, que va ser cedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Sant Vicenç, senyor de Cartellà; després passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu. A Granollers hi ha la masia de Can Solà, fortificada. Joan Pere Sala, nat probablement a Granollers de Rocacorba, tenia l’ofici de llaurador i fou guerriller remença de tendència extremista, que morí a Barcelona esquarterat i penjat l’any 1485. El poble de Llorà (362 h), el nucli amb més població del terme, és a la part oriental del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar (Sant Gregori). L’església parroquial és dedicada a sant Pere i va ser restituïda el 1058 al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. És un edifici romànic d’una nau, més una altra d’afegida al s. XVII, època en què fou refeta la porta; té un porxo i, al costat, una torre comunidor; l’absis s’ornamenta amb arcuacions, i el campanar, de planta quadrada, és de dos pisos, amb finestres que havien estat geminades. El 1065 consta en el testament de Guillem Guifre a favor de la canònica gironina. El 1208 el monestir d’Amer adquirí béns en aquesta parròquia. El 1698 era lloc reial. Cap als anys seixanta del s. XX es convertí en un lloc d’estiueig i de segona residència. Prop del poble hi ha la cova funerària de Boratuna, on s’han fet troballes arqueològiques de les primeres edats dels metalls. La població celebra la festa major al setembre.
A la part més meridional del terme hi ha el poble de les Serres (19 h), aturonat a 311 m d’altitud, dominant la vall del Ter. L’església parroquial de Santa Cecília és esmentada ja el 1019; és un edifici romànic, amb l’absis sobrealçat i modificat al s. XVIII. Antigament, és documentada com a Santa Cecília de Càrcer (de Carcar i de Carcere, 1362). S’hi celebra un aplec pel novembre. A l’W de Llorà, aigua amunt de la riera de Llémena, hi ha la caseria del Pla de Sant Joan, amb el veïnat de Peradalta, on hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer; ambdues són construccions romàniques d’una sola nau i amb l’absis semicircular. Hi ha diverses masies d’interès escampades pel terme (la Sala, Can Solà). A l’W, al cim de la muntanya del Grony o de Sant Roc, s’aixeca la capella dedicada a sant Roc, que l’any 1447 era la parròquia de Sobre-roca o la Barroca, ja en terme de Sant Aniol de Finestres. Dins el terme hi ha la cova de Rocafesa, que fou habitada en època neolítica.