Situació i presentació
Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià. És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt (485 m), dita també serra de Vall-lloreda. El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter. El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres, alzines i matolls diversos.
El municipi comprèn el poble de Sant Martí, que n’és el cap, i els veïnats del Puig, la Vilosa, els barris o caserius del Mercadal i de l’Estació i el santuari dels Àngels, a més de nombroses masies disseminades. El terme és travessat per la carretera local que va del raval de la Carretera, per on passa la C-66 de Besalú a Palafrugell i el ferrocarril de Barcelona a la Jonquera, dins el terme de Bordils, fins a Corçà. D’aquesta carretera surt una via menor cap a Juià i Celrà, a més de camins veïnals. Al S del terme, una carretera local que va de Girona a Madremanya permet arribar fins al santuari dels Àngels. El 1937 el municipi de Sant Martí Vell adoptà el nom de Vellmartí.
La població i l’economia
Sant Martí Vell sempre ha tingut una població (santmartinencs) molt reduïda. En el fogatjament de vers el 1380 es comptaven 36 focs, que es dividien en 13 focs d’Església, 18 focs aloers, 3 focs de ciutadà, i 2 focs de cavaller. El 1553 presentava 21 focs, amb una sensible baixa; la mateixa tendència es presentà el 1718, en què tenia 192 h; 262 el 1787 i quasi el doble uns anys més tard, el 1860. No hi ha dades fins el 1930, que va perdre més d’un centenar d’habitants i en tenia 340; la minva continuà posteriorment, amb 262 h el 1960 i 180 el 1975. El naixent polígon industrial de Celrà i les papereres de Flaçà sembla que causaren en part la baixa del nivell demogràfic del poble. Vers els anys vuitanta i noranta, la demografia es va veure afectada per una sèrie d’oscil·lacions amb una lleugera tendència a l’increment fins el 1991, que es van assolir els 204 h; els mateixos que hi havia l’any 2001. El 2005, però, la població se’n va reduir a 185 h.
Les activitats agràries constitueixen la base econòmica del terme. La vall, força estreta, és ocupada pels conreus de secà, en la major part. Modernament, hom implantà, vora la riera de Sant Martí i el Rissec, alguns sistemes de regadiu per aspersió. L’agricultura es dedica als cereals i el farratge; i hi ha unes quantes vinyes i oliveres i hortalisses. La cria d’aviram va experimentar un gran creixement en la dècada del 1980, però posteriorment va patir una regressió; és remarcable la cria de bestiar porcí i, en menor grau, d’oví i boví. S’han impulsat diverses iniciatives amb vista al turisme rural, amb allotjaments del tipus residència casa de pagès.
El poble de Sant Martí Vell
El poble de Sant Martí Vell (65 m i 34 h el 2005) és un petit nucli de poblament, situat a l’esquerra de la riera de Sant Martí, prop del sector pla i de la carretera de Bordils. La seva església parroquial, dedicada a sant Martí, té un campanar gòtic tardà, de la fi del segle XVI i un frontis a la façana d’estil renaixentista que duu la data del 1597. És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles (“Sancti Martini qui dicunt Vetulo”). En depèn el santuari dels Àngels. Va ser lloc reial. Al juliol se celebra la festa major i per les festes de Nadal es representa un Pessebre Vivent.
Altres indrets del terme
El santuari dels Àngels, al cim del Puig Alt, és un dels més visitats i de més devoció de les terres gironines. Va ser construït a la primeria del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita. Hi ha la versió, hipotètica, que antigament hi podia haver un santuari pagà dedicat a Cíbele, la deessa frígia de la fertilitat, anomenada també Gran Mare, el culte a la qual hauria estat cristianitzat posteriorment amb una ermita dedicada a la Verge; l’antic nom pagà hauria romàs en el topònim de Madremanya, municipi veí, que apareix en els documents medievals com a Matremagna. Al segle XVIII es va fer una capella nova i es construí una hostatgeria. El temple actual correspon a la reedificació feta després de la guerra napoleònica, i a mitjan s XIX es va ampliar l’hostatgeria, que encara funciona. Des del santuari es gaudeix d’una vasta panoràmica sobre l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, i limiten l’horitzó els Pirineus, el Montseny i el mar. Es disposa d’una gran àrea de pícnic, amb diferents fonts. L’1 de maig, els veïns de Sant Martí Vell hi celebren un aplec en honor de la Mare de Déu dels Àngels, i a la meitat del mateix mes s’hi fa una trobada popular. El 8 de setembre se celebra un altre aplec, i entre setembre i octubre hi van romeries de diversos pobles de la contrada. El veïnat del Puig (37 h el 2005) és situat molt a prop del poble de Sant Martí Vell, un xic més a llevant. El veïnat de la Vilosa (15 h) és al SE del cap de municipi. El barri del Mercadal (33 h) és al NW del poble de Sant Martí i vers el N hi ha el barri de l’Estació (56 h), creat a partir de l’estació de ferrocarril de Bordils, del qual resta separat per la mateixa via ferroviària. Hi ha nombroses masies escampades pel terme, com Can Boada, el Mas Noves, el Mas Valldemir i d’altres.