El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres (probablement dels segles XIII i XIV), el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval (segle XII) i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell. Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals; en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya.
Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des del segle XI i fins a la fi del segle XIII era en poder de la família que adoptaria com a nom familiar el de Tedmar, Xetmar i finalment Xemmar, i que al segle XIII emigraria cap a terres gironines. Els seus senyors, almenys des de Tedmar Mir el 1108, feren notables donacions al monestir de l’Estany i aquest senyor, en morir el 1111, deixà el castell sota l’alt domini del prior de l’Estany, de manera que la seva muller Ermessenda i els seus fills Bernat i Guillem Tedmar l’havien de posseir sota l’alt domini del monestir canonical. D’aquesta família procedia Ramon Xetmar de Castellterçol, lliurat com a canonge de Vic el 1142, que fou bisbe de Vic del 1185 al 1194 i arquebisbe de Tarragona del 1194 al 1198. A partir del segle XVI, la propietat del castell passà per diferents famílies, com els Guardia, Tost, Maresch, Barraquer, Oller i Anzizu.
La capella de Sant Miquel, que li ha donat el nom, és a migdia del castell, en part en ruïnes i en part convertit en masia. La va erigir Tedmar o Xetmar de Castellterçol i va manar de consagrar-la en el seu testament de 1111. Més coneguda com a santuari de la Mare de Déu del Remei, guarda bona part de la fàbrica romànica, però fou modificada abans del 1829 pel paborde Tomàs Vila, que hi és enterrat.
Capella de Sant Miquel (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Des del 1990, els actuals propietaris i diverses entitats públiques han consolidat les parts històriques del recinte i les han destinat a activitats culturals.