i Sant Mori | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sant Mori

El castell de Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
180 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

Situació i presentació

El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia. En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres. És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià. El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà (134 m d’altitud màxima al SE del terme). Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu (aquest al Baix Empordà) a migdia, i Ventalló a orient.

El poble és a la vora de la cruïlla de dues carreteres locals, la de Colomers a Sant Mori i la de Bàscara a Sant Miquel de Fluvià, des d’on continua cap a la C-31 de Figueres a la Bisbal d’Empordà. El ferrocarril de Barcelona a França passa a ponent del poble, i travessa el municipi de S a N però no hi té cap estació ni baixador; els habitants de Sant Mori han d’utilitzar l’estació de Sant Miquel de Fluvià, que és la més pròxima. El 1937 el municipi de Sant Mori adoptà el nom del Puig.

La població i l'economia

La història demogràfica de Sant Mori és la pròpia del medi rural: registra un fort augment de població (santmoriencs) durant els segles XVIII i XIX, de 98 h el 1718 passà a 400 h el 1860. Posteriorment experimentà un descens, causat per la crisi agrària de l’extinció de la vinya, que perdurà fins al final del segle XX: 299 h el 1900, 217 h el 1930, 145 h el 1979, i 146 h el 1991, 141 h el 2001 i augmentà a 167 h el 2005.

Una part important del terme era coberta de bosc d’alzines i de pi blanc, que quedà destruït en bona part en un incendi el 1979. Hi ha plantacions de pollancres vora el riu. L’agricultura és predominantment de secà, excepte unes petites feixes de regadiu que produeixen hortalisses, on es conreen cereals i farratge, algunes oliveres i vinyes. És molt important la cria de bestiar porcí i l’avicultura. El mercat principal és el de Figueres. Al començament del segle XX s’inaugurà una petita central elèctrica en el Fluvià.

El poble de Sant Mori

El poble de Sant Mori és format per dos nuclis diferenciats situats al cim de dos turons veïns i separats per un petit coll, espai no urbanitzat. Les cases del nucli més antic, l’anomenat pròpiament Sant Mori o barri del Castell (60 m d’altitud), s’agrupen entorn del castell i de l’església parroquial en carrerons estrets i un parell de placetes. El conjunt monumental és presidit per la fàbrica alterosa del castell palau, que sobrepuja les teulades dels altres edificis. Algunes cases han estat restaurades com a segona residència. L’altre barri, vers septentrió, s’anomena el Puig, el qual hom suposa, per les llindes datades de les cases, que començà a poblar-se al segle XVIII.

El barri del Castell, el nucli antic, havia estat circuït de muralles. Els edificis, dels segles XVI al XVIII, es conserven sense gaires transformacions. El conjunt és una combinació d’elements d’arquitectura culta i tradicional. Hi destaca la Rectoria, edifici dels segles XVII i XVIII, a llevant de la plaça del Castell, i les cases de l’extrem septentrional del barri. Entre el barri del Castell i el del Puig hi ha una creu de terme goticorenaixentista, del segle XVI, amb el Crist en una cara i la Mare de Déu en l’altra, de factura popular. Va ser col·locada al lloc que ara ocupa després de la guerra civil de 1936-39. De les muralles que circuïen el barri del Castell resten escassos fragments de mur de carreuada a migdia i, a l’extrem septentrional, part d’una torre quadrangular que ha quedat integrada en un casal restaurat.

L’església parroquial de Sant Maurici ja existia al darrer quart del segle XIII. L’edifici actual és del segle XVIII, d’una nau amb capçalera semicircular, cobert amb volta apuntada.

El castell palau de Sant Mori, a la part més elevada del poble, és un edifici de grans proporcions, de planta rectangular amb pati central. A la banda septentrional hi ha un cos rectangular que sobresurt del conjunt, com una mena de torre adossada. El seu aspecte recorda més un palau goticorenaixentista que no una fortalesa. Ha sofert diverses reformes, la darrera de les quals fou portada a terme al principi del segle XX pels marquesos de Sant Mori. El palau, de tres plantes, té un gran portal adovellat a la façana de ponent i, a les quatre façanes, finestres coronelles gòtiques, geminades i d’arcs trilobulats i amb llinda sobre mènsules; també hi ha espitlleres rectangulars i d’arma de foc i escuts en relleu. De la planta noble es destaca la gran sala major, amb teginat de fusta reconstruït. Al costat de tramuntana hi ha una porta amb notable decoració esculpida que dóna accés a l’anomenada estança de la reina Joana, que és la peça més bella del palau; és coberta amb sostre de fusta sobre arcs de diafragma.

El palau de Sant Mori, pels elements que han perdurat, no és anterior als segles XV o XVI. Tot i que va ser espoliat en la guerra de 1936-39, conserva algunes peces de mobiliari interessants i una col·lecció de plafons de cuiro repujat i policromat, obra dtAntoni Gaudí, d’un interès excepcional.

El poble celebra la festa d’hivern dedicada a sant Sebastià (20 de gener) i la festa major d’estiu per Sant Maurici (el cap de setmana més proper al 22 de setembre).

Altres indrets del terme

Les restes de l’església de Sant Julià, preromànica, són afegides al Mas Sala, mig quilòmetre a migdia del poble de Sant Mori. Conserva l’absis, de planta trapezial, i la nau.

Al sector septentrional del terme de Sant Mori, prop del Fluvià, s’excavà el 1959 un jaciment arqueològic amb restes de cabanes del bronze final. Hom ha descobert també en aquest terme un jaciment ibèric.

La història

Al darrer quart del segle XIII s’esmenta l’església de Sant Mori, però molt abans n'hi havia hagut una altra, antigament dedicada a sant Julià, de la qual es conserva una part de l’estructura preromànica. El 1290 Dalmau de Creixell era senyor de la baronia de Sant Mori, que al segle XV passà a una branca dels Rocabertí.

Pere de Rocabertí, nat vers el 1415, fou un personatge decisiu durant la guerra contra Joan II. Al maig del 1462 fou nomenat capità de la Força de Girona, de la qual organitzà la defensa. Al setge de Girona hi havia la reina Joana Enríquez, lloctinent general dels exèrcits reials, acompanyada del seu fill Ferran, menor d’edat, futur rei Catòlic. A la fi del setembre del 1462 el baró de Cruïlles prengué Sant Mori i capturà la muller i els familiars del capità Rocabertí. El 15 d’octubre de 1466, durant la marxa sobre l’Empordà, la reina Joana era al castell de Sant Mori, des d’on convocà el Parlament. Pere de Rocabertí rebria, el 1472, com a compensació pels seus serveis a la corona, la baronia de Maella. El 1473 participà en la conquesta del Rosselló i negocià la pau de Perpinyà. Fou nomenat governador general de Rosselló, càrrec que ostentà fins el 1475. Morí el 1490. Fou conegut popularment amb el nom del Capità.

Bernat Hug de Rocabertí i d’Hortafà, fill del Capità, heretà la baronia de Sant Mori. La seva filla Caterina es casà el 1503 amb Jaume de Cardona i aquesta unió inicià el llinatge Cardona-Rocabertí, que posseí la baronia de Sant Mori fins a la fi del segle XVII amb Elisabet de Cardona-Rocabertí. Francesc de Moixó i Francesca Güell foren els marquesos responsables de la moderna restauració del palau.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...