Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor. Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani. Exposà a Amsterdam (1937), París (1939), Londres (1953) i Nova York (1954). El 1944 il·lustrà Grand air de P.Eluard. Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats. Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni.