Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant. Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia. El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela (Biar 1851 — València 1906), segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884). El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol.