Germà de la pintora Àngels Santos, estudià dret a Valladolid i Salamanca. Col·laborà en Juliol de Barcelona (1936) i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València (1938). Publicà els reculls Sombra infiel (1949), Hombre antiguo (1956, premi Ciutat de Barcelona), Cerrada noche (1959, premi Boscà), Poesía 1935-1962 i D’una ciutat (1975-76). Organitzà el congrés de poesia de Segòvia (1952), que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans. Fundà revistes com Lazarillo, Cobalto i Joc Net, així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira (1948). Col·laborà en Dau al Set, Goya, Revista de Occidente, Canigó i moltes altres revistes d’Europa i Amèrica. Portà la pàgina artística d’El Noticiero Universal.
Professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, com a crític publicà Turner (1947), Salvador Dalí (1952), Joan Miró (1956), Julio Antonio (1969), Francisco Miralles (1974), Nèstor (1978), el recull Mariano Fortuny (1982), la tesi La miel es más dulce que la sangre (1984), sobre les èpoques lorquiana i freudiana de Dalí, Salvador Dalí corresponsal de J.V. Foix. 1932-1936 (1986), Dalí residente (1992) i Los putrefactors de Dalí y Lorca (1995). Dirigí Historia de la pintura universal de l’editorial Aguilar, Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas i l’Enciclopèdia vivent de la pintura i l’escultura catalanes (1985-97).
Traduí al castellà Antología poética de Carles Riba (1956), amb Paulina Crusat, i Salvaje corazón (1988). Ja l’any 1951 publicà la primera traducció al castellà de Joan Brossa.
Fou membre de l’Academia de San Fernando de Madrid (1974) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1985). El 1992 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Com a dibuixant retratà molts intel·lectuals i artistes i exposà a Barcelona i Vilanova i la Geltrú el 1976.