i Santpedor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santpedor

Nom adoptat el 1937 per al municipi deel Graner de Bages
Nom adoptat el 1937 per al municipi deel Graner de Bages
El santuari de Santa Anna de Claret, a Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Població: 
6.875 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

Situació i presentació

El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila (493 m), és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi. El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part. Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important. El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància. El 1992 es començaren els treballs de recuperació de l’aiguamoll de la Bòvila, originat al final de la dècada del 1950, quan es posà en funcionament una bòvila que extreia argila en aquest indret.

El municipi termeneja al N amb Castellnou de Bages, al NE amb Sallent, al SE amb Sant Fruitós de Bages, al SW-W amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb Callús. Comprèn, a més de la vila de Santpedor, cap administratiu, el llogaret de Santa Anna de Claret o Claret i les urbanitzacions del Mirador de Montserrat, també dita de Ponç-Grau (293 h el 2001) i del Serrat de Castellnou (29 h el 2001), compartida amb el municipi de Castellnou de Bages.

Travessen el terme dues carreteres locals, una que uneix la vila de Santpedor amb l’Eix Transversal i Manresa, i l’altra, que connecta la C-55 de Manresa a Cardona amb la C-16 de Manresa a Berga i que permet comunicar la vila amb Callús i Navarcles. Aquesta darrera carretera local també permet l’accés a l’Eix Transversal dins del terme de Sant Fruitós de Bages.

La població i l’economia

El fogatjament de població (santpedorencs) del 1365 constata l’existència de 138 famílies; després de la guerra contra Joan II, només n'hi quedaren 50, però l’any 1639 arribaren a 215. El 1857, Santpedor tenia 1 818 h. La població es mantingué en unes xifres similars, inferiors als 2 000 h i amb constants alts i baixos, fins el 1950. A partir d’aquesta data la població creixé com a conseqüència de les onades migratòries vers la vila, gràcies a la dinamització de l’economia industrial i la proximitat de Manresa. Entre el 1950 i el 1960, el municipi augmentà en 566 h, i entre el 1960 i el 1975 el creixement fou de 795 h. El 1986 s’empadronaren un total de 3 909 h, 4 570 h el 1991, 5 062 h el 1996 i 6 037 h el 2005.

Gairebé tot el territori del municipi és dedicat a l’agricultura, i el principal conreu és l’ordi. La vinya, que en altre temps fou important, ha acabat desapareixent. El ferrocarril de Manresa a Berga —avui desaparegut—, amb estació a Santpedor, inaugurada l’any 1883, afavorí en aquell moment una important exportació de vi cap a l’Alt Berguedà. Com a testimoni de la importància que assoliren les activitats primàries del municipi, cal destacar el Sindicat Agrícola (1915), el qual disposava de celler cooperatiu, molí fariner, parc de maquinària agrícola i caixa rural, i la Cooperativa Agrícola Ramadera de Santpedor (1968). La ramaderia també té un paper important en el sector agropecuari del municipi. Hi ha un predomini del bestiar porcí i d’aviram, seguit del bestiar oví i el boví.

L’activitat industrial supera àmpliament l’agropecuària. L’existència de sòl industrial (tres polígons), la facilitat de comunicacions i la proximitat de Manresa, d’on són originàries algunes de les empreses instal·lades al municipi, han estat factors fonamentals del desenvolupament industrial de la vila. La tradició manufacturera, però, es remunta als segles medievals, amb nombrosos obradors de paraires, els quals es constituïren en gremi sota el patronatge de sant Pere al segle XVI i es dotaren d’unes constitucions el 1599. Al segle XVIII, les manufactures de la seda —velers, perxers i passamaners— substituïren la indústria de la llana; més endavant, la del cotó —a escala purament d’obrador familiar— va rellevar les altres, alternant durant la segona meitat del segle XIX amb les fassines d’aiguardent, conseqüència de la gran producció vinícola anterior a la fil·loxera. La manca de corrents importants d’aigua impedí l’establiment de fàbriques a l’hora de la industrialització. Però amb la instal·lació de l’energia elèctrica, es va produir una revifalla de la indústria de teixits de cotó.En els darrers anys del segle XX, el metall ha estat el sector més desenvolupat, seguit del tèxtil. Celebra mercat setmanal per privilegi del rei Alfons I. Des del 1980 se celebra, el diumenge més proper al dia 29 de setembre, la fira multisectorial de Sant Miquel que s’acompanya, des del 1991, de la Mostra de Productes Ecològics i Naturals.

La vila de Santpedor

Aspecte del nucli històric de Santpedor (Bages)
© C.I.C -Moià
La vila de Santpedor (336 m; 5 893 h el 2006) és situada tocant a la capçalera del Pla i equidistant del Llobregat i el Cardener, que formen els costats oriental i occidental respectivament d’aquest sector central del Bages. El nucli antic de la vila és format per un entramat de carrers medievals. De les portes de les muralles, algunes de les quals encara existeixen —la de Berga, de les Verges i de Sant Francesc—, en sortien diversos camins, que actualment conformen la resta de la trama, en general irregular i dispersa, a excepció d’alguns agrupaments de ciutat jardí que daten del 1950 i de les darreres construccions d’habitatges en filera. De fet, al nucli antic, encara es conserven edificacions amb les característiques primigènies, és a dir, vinculades a l’ús agrícola i gairebé sempre de caràcter unifamiliar. Només algunes del segle XIX corresponen a un tipus més modern de cases de veïns, són més altes i també tenen una ocupació parcel·lària més important; al sector SW hi ha edificis industrials del mateix segle i, al centre, edificis públics d’interès arquitectònic, com l’església i l’ajuntament.

Aquest conjunt, tant per l’extensió com per les característiques, és un dels pocs nuclis antics de la comarca del Bages —llevat de Manresa— que presenta els trets típics d’una petita ciutat, la qual cosa reflecteix la importància de què gaudí en temps passats.

El monument principal de la vila és l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, construïda els anys 1596-99, continuada al segle XVIII i novament modificada el 1897. Conserva la portada romànica del temple anterior, amb un timpà i dos capitells atribuïts a l’escultor Arnau Cadell (segle XII) i una imatge gòtica de sant Miquel, d’alabastre.

La capella de les Santes Espines —venerades des de temps immemorial— tenia un esplèndid retaule de Jaume Padró (1773) i havia estat decorada amb una gran riquesa a la fi del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell; disposava també d’unes teles originals de Bartomeu Ribó, recuperades fa alguns anys. Al setembre del 1991 les obres de reconstrucció de la rectoria posaren al descobert l’existència d’una necròpoli medieval, que es podria datar entre els anys 850 i 1100; la importància d’aquesta troballa creix en poder-la relacionar amb l’existència d’una església anterior a la romànica coneguda. Completen el repertori monumental l’arruïnat convent de franciscans, la Plaça Gran, parcialment porticada (on hi ha l’ajuntament) i l’ermita de Sant Francesc, al turonet que segons tradició serví de trona al sant d’Assís en el seu incert pelegrinatge per terres catalanes. Aquesta església apareix esmentada l’any 1240. La devoció al sant tingué una gran reviscolada amb l’establiment del convent de franciscans a la vila l’any 1693.

Santpedor disposa d’algunes associacions i grups destacats en la vida cultural de la vila. Entre altres entitats, hom pot destacar el Cercle Artístic de Santpedor, la Coral Escriny (1968). El nombre de clubs esportius és igualment força significatiu, i també les instal·lacions esportives. El municipi disposa d’un museu-arxiu històric, amb força documentació local, i de la Biblioteca Popular Pare Ignasi Casanovas (1967).

La festa major de Santpedor se celebra el segon cap de setmana de juny.

Altres indrets del terme

Les restes arqueològiques més antigues d’aquest municipi són les de la necròpoli preromana del serrat dels Morts, que és situada uns 3 km al NE de la vila. Es tracta del primer cementiri de cistes medievals estudiat al Bages. Hom recuperà també un altre petit cementiri i restes d’una fortalesa altmedieval prop del Mas Lluçà, uns 3 km a llevant de la vila.

Als afores de la vila, a 2 km vers llevant i a tocar de la carretera de Santpedor a la de Manresa-Berga, hi ha el llogaret de Claret, on es troben dues esglésies, l’una al costat de l’altra: l’esglesiola romànica de Santa Maria i el santuari barroc de Santa Anna, copatrona de Santpedor. La primera, documentada des del segle XI, fou una de les set parròquies filials de la Seu de Manresa. És una construcció d’una sola nau, amb absis, portal adovellat al cantó de migdia i una robusta torre quadrada, datable al segle XII. Mantingué la funció de parròquia fins al segle XV, però continuà tenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. El 1979 es restaurà. La capella de Santa Anna va ser edificada els anys 1762-69. És una simbiosi de la primitiva devoció a Maria que pren força principalment a partir del segle XII, i la segona gran onada de santuaris característica de la religiositat barroca. Hi ha guardada una curiosa imatge del segle XIII. Des de l’any 1651 es fa un aplec el 26 de juliol.

Mas de l’Erola, Santpedor
© C.I.C -Moià

La història

Pel que fa a les referències documentals, el primer esment del lloc de Riudor data de l’any 937. Una butlla del papa Benet VII, del 978, esmenta el Castelldor. La carta de poblament de Sant Pere d’Or és de la segona meitat del segle XII, atorgada pel rei Alfons el Trobador, en una data incerta del seu regnat, del 1162 al 1196. En aquest document, el monarca instituí el mercat els dilluns i una fira que se celebraria el dia que es triés de comú acord amb els vilatans. L’any 1082, el comte Ramon Berenguer II havia cedit la meitat dels seus drets alodials al monestir de Sant Benet de Bages; l’altra meitat seria cedida per Jaume II als bisbes de Vic, el 1315. Però, l’any 1400, Santpedor tornà a ser vila reial per voluntat de Martí I, que li concedia, a més, el títol honorífic de carrer de Barcelona. Gaudí del privilegi d’enviar representant a les Corts Catalanes, i fou fins a època moderna la segona població del Bages. Les rivalitats i els enfrontaments amb la ciutat de Manresa i els seus veguers van ser freqüents durant l’edat mitjana i els primers segles de la moderna.

Col·laboració: 
JoMG
Llegir més...